Divendres, 27 de novembre de 2020 - Edició 855
La República

El Suprem no cessa la persecució judicial a Borràs demanant el suplicatori al Congreso

L’instructor de la causa li atribueix suposats delictes per contactes fraccionats quan era directora de la ILC

Avatar
Agències 22/05/2020
Laura Borràs en una imatge d'arxiu

La Sala II del Tribunal Suprem ha acordat aquest divendres demanar el suplicatori al Congrés dels Diputats per continuar el procediment penal contra la portaveu de JxCAT a la cambra baixa, Laura Borràs. Està encausada des de desembre per suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació de diners públics i falsedat documental en l’etapa en què era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L’encarregat de vehicular la petició de suplicatori ha estat el president de la Sala II, Manuel Marchena, que ha enviat un ofici al president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, perquè traslladi el suplicatori a la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet.

Aquesta petició va acompanyada dels arguments pels que l’instructor de la causa, el magistrat Eduardo de Porres, considera que cal jutjar la portaveu de JxCAT. De Porres ja va citar a declarar Borràs al Suprem el 14 de febrer. Es tractava d’una declaració voluntària en qualitat d’investigada, però la diputada va declinar la petició.

Tot plegat després que el passat 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, a qui la defensa de la portaveu de JxCAT acusa d’iniciar una investigació judicial “prospectiva” amb motivacions polítiques.

Aleshores el Suprem va considerar que hi havia motius per seguir la causa contra Borràs perquè els fets descrits pel jutjat de Barcelona “podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, frau a l’administració malversació de diners públics i falsedat documental”.

Segons aquesta actuació del Jutjat de Barcelona que el magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva en l’exposició de fets que motiva el suplicatori, entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa –també encausat-, amb qui Borràs mantenia una relació d’amistat.

El Suprem sosté que Borràs i Herrero haurien actuat “de comú acord” per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.

Relacionats