Dimarts, 1 de desembre de 2020 - Edició 859
La República

El 9-N encara porta cua: El TSJC segueix perseguint a Mas i Ortega

El Tribunal pregunta a la fiscalia si el sou de Mas com a expresident vulnera la inhabilitació pel 9-N

Redacció
Redacció 20/05/2020
Artur Mas, expresident de la Generalitat / PDeCAT

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha preguntat a la fiscalia si creu que les retribucions rebudes per Artur Mas com a expresident de la Generalitat podrien vulnerar la inhabilitació que se li va imposar arran de la sentència del 9-N. En una providència, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, que va jutjar el cas, trasllada al ministeri públic els seus dubtes sobre si la pensió com a expresident “s’han d’incloure entre els honors annexos al càrrec públic afectat per la pena d’inhabilitació”. Mas va ser condemnat a 13 mesos d’inhabilitació, que van acabar el 23 de febrer passat. Des del 2016 ha cobrat com a expresident, també durant l’execució de la inhabilitació, comptada des del gener del 2019.

D’altra banda, Barrientos també pregunta al Departament de Presidència de la Generalitat si l’exvicepresidenta Joana Ortega, condemnada a nou mesos d’inhabilitació, ha percebut algun emolument o ha dut a terme activitats retribuïdes per part de la Generalitat o qualsevol dels seus ens dependents, des del 9 d’octubre passat, quan va finalitzar la inhabilitació, fins l’actualitat. Si fos així, el TSJC demana a Presidència que especifiqui el tipus d’activitat, quin tipus de nomenament es va fer i el concepte dels diners cobrats.

El TSJC va instar a finals del 2019 a un jutjat d’instrucció a investigar si Ortega va incomplir la inhabilitació per exercir com a assessora del Govern abans que se li acabés la pena. El Govern va nomenar Ortega al maig del 2019 com a assessora de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, en Projectes Transversals.

La defensa va argumentar que els càrrecs que no podia ocupar Ortega haurien d’estar limitats als de president, conseller o vicepresident, i nega que l’assessoria suposés l’exercici de funcions de govern. El TSJC, en canvi, creu que Ortega “ha burlat els efectes de la pena imposada assumint càrrec o feina anàloga a les funcions de govern que tenia prohibides”. La conseqüència immediata és que se li resti el període de temps durant el qual va fer d’assessora i la seva pena d’inhabilitació, per tant, no quedi encara liquidada. Al marge, el TSJC envia el cas a un jutjat d’instrucció perquè estudiï si hi ha delicte de trencament de condemna.

El tribunal apuntava que Ortega va cobrar 32.110 euros entre maig i octubre per una activitat que “no és cap càrrec públic electiu ni suposa exercici personal directe de govern”, però que “presenta totes les traces requerides per ser tinguda com a activitat o càrrec anàleg al desenvolupament de funcions de govern autonòmic, impedides per la pena d’inhabilitació imposada”. En aquest sentit, remarcava que forma part de l’esfera pública, que es retribueix amb diners públics i “generosament”, afegia, i que el seu nomenament va ser discrecional. A més, apuntava que la va nomenar un càrrec de Govern, l’assessoria és sobre activitats governamentals i l’executiu al qual va assessorar Ortega “és el mateix aprofitat per cometre el delicte pel qual va ser condemnada”.

Relacionats