L’expresident d’Òmnium Jordi Cuixart participarà de l’acte polític que servirà per celebrar l’amnistia i reivindicar l’autodeterminació. Tal com ha confirmat Òmnium a l’ACN, Cuixart i la seva Junta tindran part del protagonisme de l’acte que l’entitat organitza per aquest dissabte a La Farga de l’Hospitalet. També pujaran a l’escenari, doncs, Marcel Mauri i Marina Llansana, la Junta actual presidida per Xavier Antich, el raper Josep Miquel Arenas Valtònyc, o l’escriptora Núria Cadenes. Òmnium vol escenificar que la repressió de l’Estat continua, i és per això que l’acte comptarà amb les intervencions de representants de diverses causes judicials, com ara la del Tsunami.
‘Amb l’amnistia cap a l’autodeterminació. Reactivem la força de la gent’ és el títol de l’acte polític que organitza Òmnium, després de l’entrada a registre de la llei d’amnistia. La Mesa del Congrés n’ha validat la tramitació aquest dimarts. L’entitat vol celebrar l’amnistia com a “conquesta” de la societat civil i, alhora, reivindicar l’autodeterminació. Ja que entén que la repressió de l’Estat continua, i que el camí i els objectius de l’independentisme culminaran amb l’exercici del dret a decidir.
Òmnium també insistirà, a l’acte de dissabte, que un cop l’amnistia entri en vigor, caldrà la “força de la gent” per garantir que s’apliqui per a totes les persones represaliades. L’entitat que presideix Antich també buscarà el fil per unir representants de l’independentisme -com el mateix Cuixart, els partits polítics i la societat civil-, amb organitzacions juvenils, per escenificar el futur del moviment sobiranista.
Així, a l’acte s’hi reuniran tant juristes, sindicats i entitats socials i culturals, com formacions polítiques i associacions com ara Madrileños por el Derecho a Decidir. Aquesta entitat va organitzar diverses concentracions al llarg del 2019 a Madrid per reclamar la llibertat dels líders independentistes que van ser empresonats.
Quatre anys demanant l’amnistia
Òmnium es reivindica com la primera organització que, ja el 2019, posava la llei d’amnistia sobre la taula. L’entitat fixava aquest objectiu com a resposta a la repressió de l’Estat, i de manera que abracés totes les persones represaliades, i no només els líders independentistes empresonats.
De fet, fa precisament dos anys que l’aleshores president d’Òmnium, Jordi Cuixart, insistia a demanar una “resposta unitària” a l’independentisme que es materialitzés al Parlament en forma de llei d’amnistia per “continuar denunciant l’atropellament de drets”. Abans, a principis de novembre del 2020, Cuixart va enviar una carta als socis d’Òmnium des de la presó de Lledoners on constatava que “la repressió no s’havia aturat, sinó incrementat”.
L’entitat va engegar la campanya ‘Amnistia ara’, davant la negativa de la Mesa del Congrés d’admetre a tràmit la Llei d’amnistia que van presentar el març de 2021 els grups d’ERC, Junts, CUP i PDeCat. Òmnium engegava aleshores una “triple ofensiva” política, ciutadana i social, activant el dret de petició, i entregant el juny d’aquell any més de 200.000 signatures per l’amnistia.
L’organització, acompanyada de partits independentistes, reclamava que es tramités a la cambra baixa espanyola una llei que abordés tots els casos de repressió pel procés. Ara calcula que hi ha més de 4.400 persones represaliades, de les quals com a mínim 1.771 s’haurien de poder acollir a l’amnistia. La resta són persones també repressaliades, però sobre les quals no hi ha cap procés judicial obert, com ara les víctimes de la violència policial de l’1-O.
