Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Ciuró demana “combatre els discursos d’odi i intolerància” amb espais de memòria col·lectiva

L’acte tenia com a objectiu homenatjar José Álvarez, Alfredo Rionda i Antonio Conesa, tres persones deportades. Ciuró ha destacat la importància d’educar en els valors de l’equitat, la igualtat i la llibertat

Avatar
Agències 07/09/2021
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, intervenint al Parlament el 8 de juliol del 2021

Hem de construir espais de memòria col·lectiva per combatre els discursos d’odi i intolerància, i educar els joves en el respecte, l’equitat, la igualtat i la llibertat”. Així ho ha afirmat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en l’acte d’homenatge a les persones deportades de Sant Adrià de Besòs ‒José Álvarez, Alfredo Rionda i Antonio Conesa‒, durant el qual s’han col·locat tres llambordes ‘stolpersteine’ en record seu. La consellera també ha visitat l’espai on es construirà el futur Bosc d’empremtes, al parc Campus Diagonal-Besòs. “Memorials com el que s’hi instal·larà o les llambordes que avui col·loquem en aquest espai ens ajuden no només a no oblidar, sinó també a reflexionar sobre el present i el futur”, ha assegurat.

La consellera ha recordat que “homenatjar, escriure els seus noms, evocar els llocs on van viure abans del seu exili, permet que aquestes persones tornin a ser presents entre nosaltres”. I ha afegit: “nosaltres no els volem oblidar. Ni a ells ni a tants altres homes i dones que van lluitar contra el feixisme, als qui devem la més forta de les conviccions que res de tot allò no ha de tornar a passar mai més”.

Ciuró ha reiterat que recordar aquestes persones és més necessari que mai, sobretot per “les amenaces que ens assetgen actualment, com per exemple el racisme, els discursos totalitaris o la proliferació de formacions polítiques d’extrema dreta que, amb el seu populisme i conductes autoritàries, pugnen per imposar-se en l’àmbit polític i social”.

En aquest sentit, Ciuró s’ha tornat a comprometre a presentar una llei catalana de memòria democràtica que, entre altres mesures, preveu evitar actes públics d’exaltació o d’homenatge al franquisme o actes contraris a la dignitat de les víctimes o dels seus familiars.