Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

Bernat Solé, a tres dies del judici per l’1-O: “Va ser una festa democràtica”

El conseller subratlla que jutjar-lo pel referèndum quan era alcalde també és “jutjar el municipalisme”

Avatar
Agències 11/12/2020
Pla mitjà del conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, l'11 de desembre del 2020 (horitzontal)

El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, ha afirmat que afronta “amb tranquil·litat” el judici per la seva actuació com a alcalde d’Agramunt (Urgell) durant el referèndum. “Estar al costat de la ciutadania com a alcalde mai hauria de ser delicte; l’1-O va ser una festa democràtica i un exemple de com ens vam posar d’acord perquè la ciutadania expressés la seva voluntat a través del vot”, ha dit. A tres dies del judici davant el TSJC, el conseller afirma que jutjar-lo a ell també és “jutjar el municipalisme”. S’enfronta a un any i mig d’inhabilitació i a una multa de 24.000 euros per desobediència. Solé ha fet aquesta declaració des de Girona, on ha mantingut una reunió telemàtica amb alcaldes del territori per a les eleccions del 14-F.

Bernat Solé ha d’asseure’s dilluns vinent davant el tribunal de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La fiscalia li demana un any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic i sol·licita que pagui 2.400 euros multa per desobediència, per haver desatès la prohibició del Constitucional d’impedir el referèndum quan era alcalde d’Agramunt.

A tres dies per començar el judici –la seva declaració s’ha fixat per a les deu del matí- Solé ha dit que afronta la vista “amb tranquil·litat”. “Estar al costat de la ciutadania com a alcalde mai hauria de ser delicte; l’1-O va ser una festa democràtic i un exemple de com vam ser capaços de posar-nos d’acord perquè la ciutadania pogués expressar la seva voluntat a través del vot”, ha afegit.

Bernat Solé ha dit que, més enllà que “l’última paraula la té el tribunal”, el que ell té “molt clar” és que com a alcalde va fer allò que li corresponia. “La majoria dels alcaldes i alcaldesses ens vam posar al costat de la ciutadania; i jutjar-me a mi també és fer-ho al municipalisme”, ha afirmat el conseller d’Exteriors.

El seu cas serà el segon contra un alcalde que arriba a judici per l’1-O. El 17 de novembre passat, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, es va asseure davant el Penal 1 de Figueres. En aquest cas, per la denúncia que va presentar un veí del poble, que diu que treballa d’escorta. Mindan, que s’enfronta a un any d’inhabilitació i a pagar 3.240 euros de multa, va sostenir al judici que en cap moment va fer res per facilitar que els locals municipals s’obrissin pel referèndum. “Tot Catalunya coneixia que s’havia de celebrar”, va sostenir.

Reunió amb els alcaldes gironins per al 14-F

El conseller d’Acció Exterior s’ha reunit aquest divendres amb alcaldes i alcaldesses de Girona per abordar l’organització del 14-F. La reunió, que ha estat telemàtica des de la Delegació del Govern a Girona, ha servit per compartir les mesures aprovades fins ara pel Procicat en relació amb l’adequació dels espais electorals arran de les mesures que requereix el context de la pandèmia de la covid-19. També s’han resolt dubtes dels representats locals de cara a les qüestions que afecten els municipis en la celebració dels comicis.

El conseller ha explicat que el Departament treballa en un dispositiu per poder celebrar unes eleccions “segures, que garanteixin el dret a vot i que siguin plenament legítimes”. Com ha fet en la resta de reunions amb alcaldes i alcaldesses que s’han celebrat fins ara, Solé ha traslladat als municipis gironins els detalls del protocol aprovat pel Procicat pel que fa a l’adaptació dels col·legis electorals a les mesures per la covid-19. Es tracta d’un aspecte que té una afectació directa en el paper dels ajuntaments el 14-F.

“Caldrà que siguin col·legis electorals amplis, que permetin l’aforament fixat al protocol, per exemple pavellons esportius o centres cívics”, ha dit el conseller, que ha matisat que “en cap cas es limita l’ús d’altres tipus d’equipaments”, com ara centres educatius, si compleixen les mesures. L’objectiu és que els espais escollits “s’adaptin als requeriments del protocol i que, alhora, siguin els millors per a la ciutadania”. Els ajuntaments estan treballant en la determinació dels espais electorals de manera coordinada amb la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals.

La trobada d’avui a Girona forma part d’una roda de reunions amb alcaldes i alcaldesses d’arreu del país per abordar l’organització de les eleccions del 14-F de manera conjunta amb el món municipal. Unes reunions que el conseller Solé ha valorat “molt positivament” perquè permeten aclarir el protocol i “resoldre qualsevol tipus de dubte” que tinguin els representants locals.

Fins ara, Solé s’ha reunit amb representants de municipis de l’Alt Pirineu i Aran, la zona de Lleida i les poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona amb més 50.000 habitants, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, i avui amb municipis de la demarcació de Girona. El conseller té previst reunir-se la setmana vinent amb representants locals del Penedès.