Gustavo Petro ha aterrat a Barcelona amb una posada en escena carregada de simbolisme cultural, però buida de la valentia política que l’havia caracteritzat en el passat respecte a la causa catalana. El president de Colòmbia ha optat en aquesta cimera per un perfil baix, limitant-se a regalar un retrat de Gabriel García Márquez i a intercanviar elogis amb l’alcalde Jaume Collboni, en una estratègia que molts llegeixen sota la influència del seu estret cercle de col·laboradors.
L’ombra de Xavier Vendrell en la moderació de Petro
Aquesta mutació política de Petro no es pot entendre sense el pes de Xavier Vendrell, l’exdirigent d’Esquerra Republicana que s’ha convertit en una figura de màxima confiança i assessor presidencial a Colòmbia. Mentre Vendrell s’ha professionalitzat en l’aparell de poder de Bogotà, l’agenda de Petro a Catalunya sembla haver perdut qualsevol aresta reivindicativa. La presència d’un exconseller català al nucli dur del president no ha servit per internacionalitzar el conflicte, sinó per greixar una agenda institucional còmoda per al PSC i el Govern espanyol.
L’oblit de l’autodeterminació
En una trobada a la biblioteca de Sant Martí, Petro ha qualificat Barcelona de ciutat “revolucionària” i “pàtria de poetes”. Tot i això, aquestes paraules han sonat a buit per a aquells que esperaven un posicionament clar sobre el dret a l’autodeterminació. Petro ha evitat el tema sistemàticament, alineant-se amb la “normalització” que predica Salvador Illa i allunyant-se de les tesis que la CUP li recordava aquesta mateixa setmana per carta.
Un exercici de transformisme polític
L’acte ha estat el “retrat” d’una traïció política vestida de diplomàcia cultural. Mentre Petro signava la seva biografia i afirmava que “les paraules són més poderoses que les armes”, evitava pronunciar la paraula “referèndum”. El pas del president colombià deixa un sabor agredolç: el d’un líder que, assessorat per qui va ser un pes pesant de l’independentisme institucional, prefereix ara la fotografia amable amb l’establishment abans que la defensa dels drets nacionals de Catalunya.
