Dijous, 2 de febrer de 2023 - Edició 1652
La República

Manifest de l’Obra Cultural Balear amb motiu del 31 de Desembre

L’entitat fa una crida a continuar amb la defensa de la llengua i la cultura del territori: “Ens hi jugam la nostra identitat i la nostra dignitat”

Redacció 30/12/2022

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha publicat un manifest en commemoració de la Diada de Mallorca, celebrada el 31 de desembre. “Celebram la fundació del nostre poble com a comunitat de llengua i cultura“, reivindiquen al document, rememorant la gesta del Rei En Jaume fa 793 anys. “D’aleshores ençà, amb el vincle d’una mateixa llengua i amb el segell d’una cultura compartida, tots els Països Catalans vivim agermanats”, constata l’OCB.

El comunicat fa una crida a la reflexió i a tenir ben presents els reptes i perills, així com no deixar caure a l’oblit tot allò aconseguit. Davant els intents d’eliminar la capacitat de decidir al poble mallorquí i d’esborrar-li la identitat, l’entitat destaca la importància de preservar i protegir la llengua i la cultura pròpia.

Enguany, l’OCB també celebra els 60 anys, amb importants fites assolides, però mirant sempre al futur. Entre els objectius, l’entitat es compromet a continuar exigint a les forces polítiques i a les administracions —també d’Espanya i Europa— compromisos clars i ambiciosos en matèria de llengua i cultura per a les Illes Balears.

El document sencer:

El 31 de Desembre celebram la fundació del nostre poble com a comunitat de llengua i cultura. La gesta del Rei En Jaume és la fita simbòlica que ens recorda els nostres 793 anys d’existència. D’aleshores ençà, amb el vincle d’una mateixa llengua i amb el segell d’una cultura compartida, tots els Països Catalans vivim agermanats.

El 31 de Desembre és jornada de festa, però també de reflexió. Una reflexió que ens fa veure que el camí històric recorregut és llarg i fecund, però que no sempre ha resultat fàcil ni planer.

En massa moments històrics els Estats adversos han volgut eliminar la nostra capacitat de decidir i han cercat esborrar-nos la identitat. I no tan sols en un passat llunyà, sinó també en un present massa proper.

Per això, mirant el futur, tenim molts de reptes per afrontar. N’apuntarem alguns:

  • La mundialització de molts d’aspectes de la vida, cosa que afegeix complexitat a l’hora de solucionar conflictes i administrar els interessos humans, inclosa la supervivència de les llengües i cultures d’escassa demografia o de poc poder.
  • L’increment de població al·lòctona, que presenta sovint un gran desconeixement de la llengua del territori que els acull. Però no oblidem que els responsables de l’ús social del català som els catalanoparlants i són els nostres representants polítics, no els acabats d’arribar, i més si venen en condicions precàries.
  • La persistència de vicis diglòssics entre part de la població mallorquina, que lamentablement canvia el català pel castellà en les converses amb interlocutors no catalanoparlants o, simplement, desconeguts. Aquest fet tendeix a amagar la llengua del país i a fer-la recular en l’ús social.
  • La política uniformista que propicien moltes forces polítiques, amb la col·laboració de poders fàctics estatals i molts de mitjans de comunicació.
  • La presència de sectors ideològics que alimenten l’odi i la irracionalitat contra la cultura, contra la nostra llengua i contra la nostra identitat. Són el màxim exponent del feixisme que cal erradicar.
  • La desmobilització ciutadana i l’individualisme extrem, cosa que fa minvar l’impacte d’iniciatives favorables al pensament i a la cultura.

 

Malgrat aquests perills, a la nostra balança també hi ha una bona càrrega positiva, que cal remarcar i que ens han d’encoratjar. Apuntem-ne, també, algunes mostres:

  • L’extensió d’una consciència crítica que ens fa analitzar la realitat i que ens ajunta per cercar-hi respostes.
  • La bona feina d’artistes, literats, pensadors i creadors, difosa, a més, pels mitjans de comunicació i per les xarxes socials.
  • La labor infatigable de les associacions i els voluntaris escampats arreu del territori i protagonistes d’accions quotidianes o de mobilitzacions massives quan cal.
  • L’ús de la llengua -malgrat els entrebancs- en l’ensenyament, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les administracions, el debat cívic i polític…

 

Valorem -i millorem, si cal- el que hem construït i no hi renunciem. Ho va escriure Joan Fuster: “Tant per als pobles com per als individus, la llengua és un element irreductible de personalitat”.

Ara l’Obra Cultural Balear celebra 60 anys. Des de 1962 s’han aconseguit fites importants. Però passades les dècades l’Obra Cultural encara és necessària com a instrument al servei d’objectius imprescindibles, com aquests:

  • Incrementar el compromís amb la llengua i la cultura. Ningú en pot quedar al marge: tothom l’ha de saber i pertot s’ha d’usar.
  • Exigir a les forces polítiques compromisos clars i ambiciosos en matèria de llengua i cultura per a les Illes Balears. Cal que votem els qui ho sabran complir.
  • Denunciar les discriminacions i vexacions que pateixen les persones quan volen parlar en català en un centre públic o comercial.
  • Reclamar a Espanya i Europa que reconeguin els valors i la dignitat del català en els seus marcs institucionals i polítics. Si no ho fan, cal denunciar-ho i actuar en conseqüència.

 

El futur és obert. Ens hi jugam la nostra identitat i la nostra dignitat. Hem de fer el cap viu: o supervivència i plenitud o submissió i desaparició. És l’hora del compromís.

Mallorca, desembre de 2022