Dijous, 24 d'Octubre de 2019 - Edició 455
La República

L’independentisme vol arribar a “cada òrgan de poder” en les pròximes eleccions a les cambres de comerç

Aquest dimecres, s’ha presentat la candidatura col·lectiva independentista que vol presidir la Cambra de Comerç de Barcelona sota el nom de ‘Les cambres: eines de país’. Ho ha fet, segons […]

Redacció
Redacció 27/02/2019
Joel Joan, un dels noms de la candidatura col·lectiva independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona

Aquest dimecres, s’ha presentat la candidatura col·lectiva independentista que vol presidir la Cambra de Comerç de Barcelona sota el nom de ‘Les cambres: eines de país’. Ho ha fet, segons una nota de premsa de l’ANC, “amb la intenció d’anar traslladant la veu independentista del carrer a cada òrgan de poder” començant per les eleccions a les cambres de comerç catalanes, en aquest cas la de Barcelona. La votació es durà a terme el proper 8 de maig i la iniciativa -en la qual participa l’Assemblea, a més d’altres entitats com el Cercle Català de Negocis, Sobirania i Justícia i la Fundació Catalunya Estat- s’emmarca dins la campanya ‘Tu Votes, Tu Comptes’. La candidatura col·lectiva independentista està formada per 40 empresaris, cadascun en el seu epígraf corresponent del seu sector de negoci.

En l’acte de presentació de la candidatura, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha parlat de la importància dels valors republicans, “que s’han de traslladar a tota la societat”, també als organismes representants de la societat civil empresarial, com les cambres de comerç. Paluzie ha dit que és important que la Cambra reflecteixi la societat del país, i que tingui uns òrgans “realment democràtics”, per això ha fet una crida a participar-hi i transformar-la, així, en una “eina de país”.

Al seu torn, Albert Codines, de la Fundació Catalunya Estat, ha apostat per una “sacsejada” per fer un tomb a la Cambra de Comerç. Des del Cercle Català de Negocis, el seu president, Albert Pons, ha apostat per fer de les cambres una “veritable eina de país”, i ha fet una crítica al sistema actual de representació, que dona més pes a les grans empreses sense ni tan sols presentar-se a les eleccions.

Representació del teixit empresarial

Les empreses també han tingut veu en els primers passos de la candidatura col·lectiva. Així, per exemple, Joel Joan, d’Arriska Films, s’ha referit a aquesta candidatura com una candidatura “il·lusionant” i “transformadora” al servei de la gent i dels empresaris del país i no pas al servei dels interessos de Madrid i de la seva “oligarquia”.

Pere Barrios, de Recam Làser, ha constatat que no s’han sentit gaire representants fins ara, i que les empreses catalanes són més independentistes del que molts pensen. “És hora que la Cambra sigui un reflex d’aquesta realitat”, ha afegit.

Finalment, Carme Minguella, d’Intercafè, ha remarcat la importància del paper de les dones en la construcció del nou país, i que les cambres han de donar veu a les dones emprenedores i autònomes, que ara no es troben representades com caldria per les cambres de Catalunya.

Els noms de la candidatura

A continuació, es pot consultar la llista de candidats que conformen la candidatura: Pere Gran, Pere Barrios, Anna Mas, Alfons Comas Fuster, Francesc Picas, Jordi Cortinas, Josep Sallent, Ramon Giró, Jesús Serra I Motas, Pere Antentas Costa, Àngel Giralt, Joan Canadell
Carles Valls, Jordi Pomarol, Joan Font, Xavier Sunyer, Jordi Fité, Monica Masramón, Carme Minguella, Artemi Nolla, Núria Roca, Alfred Muñoz, Francesc Cara Solà, Jordi Alvinyà, Pau Bestit Eickermann, Leo Martínez, Àngel Lazaro Amoros, Maria Català, Toni Fitó, Jaume Aragall Clavé, Roser Xalabarder Sagales, Jordi Domingo, Monica Roca, Albert Pont Serrano, Elisabet Camprubi Homs, Pere Alemany, Joel Joan, Joan Anglí Sallarès, Àngel Font  i Albert Pijoan.

Tupinada en les darreres eleccions

Tal com va informar La República (aleshores directe.cat), el TSJC va dictar una sentència el 2013 fruit d’una demanda interposada pel president del CCN, Ramon Carner, en relació a les “nombroses irregularitats del procés” en les últimes eleccions a la institució.

Segons Carner, la Cambra de Barcelona va dissenyar un sistema de votació a mida dels seus interessos, que excloïa qualsevol alternativa democràtica. El TSJC va considerar provat que un 82% del vot emès per correu es va fer en dos dies des de tres úniques adreces de Barcelona, cosa que feia materialment impossible que “6.537 electors les recepcionessin personalment, introduïssin la papereta escollida en el sobre, i de manera individualitzada certifiquessin el vot a l’oficina de Correus”. La sentència del TSJC va reduir el total de vots admesos com a vàlids a 700 d’un cens de 390.000 electors possibles, però mai va haver-hi conseqüències visibles.

Relacionats