L’exprimer ministre del Regne Unit, John Major, que va ostentar el càrrec del 1990 al 1997, antecessor de Tony Blair, i en aquest cas del partit conservador ha publicat un article d’opinió al prestigiós ‘Financial Times’ en el qual defensa que s’autoritzi el segon referèndum d’autodeterminació que reclamen els independentistes escocesos. Reflexiona que “el 2014, un argument clau utilitzat per convèncer Escòcia a romandre a la Unió va ser que, en fer-ho, es quedaria a la UE. Però, dos anys després, una votació a tot el Regne Unit va treure Escòcia de la UE contra els seus desitjos i van desaparèixer els motius per donar suport a la Unió. Ara hi ha un perill genuí que es trenqui una Unió de més de 300 anys. Per aconseguir aquest resultat, l’Scottish National Party (SNP) ressaltarà greuges genuïns i imaginats. El govern de Westminster pot esperar que totes les seves accions siguin retratades com a hostils als drets de l’administració descentralitzada o ridiculitzades com un al·licient per dissuadir la separació. Això augmentarà el conflicte polític, crearà ressentiment a Anglaterra i separarà les dues nacions”.
Afegeix que “Escòcia no es pot mantenir per sempre en un acord si la seva gent no ho vol”. Per això pensa que per salvar la Unió cal convèncer els escocesos de l’avantatge que tindria romandre al Regne Unit”. I opina que “el primer ministre Boris Johnson probablement té el dret legal de negar-se a acceptar un segon referèndum d’independència. Però hauria de desconfiar de com fa servir aquest poder. No és prudent descartar les ambicions escoceses o endarrerir qualsevol votació sense accions per exposar la realitat de la separació i posar remei a les deficiències en l’acord de devolució del Regne Unit. Una negativa contundent seria un error encara més gran si s’acompanya de la provocativa afirmació que els escocesos haurien d’esperar una altra generació abans de tornar a votar sobre el tema. Un enfocament tan dur és més probable que provoqui una ruptura en comptes d’evitar-la”.
John Major argumenta que “Escòcia és una nació definible i orgullosa. És perfectament capaç d’autogovernar-se i, sigui una decisió encertada o no, té dret a buscar la independència. Tot i així, es desconeix què significaria això a la pràctica. El govern escocès no ho ha exposat amb detall i el govern britànic no mostra cap ganes de fer-ho. Amb una població de 5 milions d’habitants, a Escòcia si se li permetia unir-se a la UE però hi tindria una veu de minyó en la política de la UE. El cost econòmic de la separació seria dur per a Escòcia. Ja no hi ha la bonança del petroli per impulsar l’economia. El dèficit fiscal supera el 7% de la producció econòmica. Més del 60% del comerç escocès es destina a la resta del Regne Unit, el triple que el comerç amb la UE. Realment Escòcia vol una frontera comercial amb Anglaterra? A la UE de 27 països, la veu escocesa comptarà molt menys que per a qualsevol govern del Regne Unit. Aquesta també és realitat”.
Tot i això Major exposa que “Escòcia ha de saber que és estimada com a part vital del Regne Unit. Malauradament, després del Brexit, el govern de Westminster està mal situat per argumentar el valor de la Unió. Ha tret el Regne Unit d’una unió amb Europa amb el crit de “sobirania”. Ara ha d’argumentar contra l’SNP, que intenta treure Escòcia del Regne Unit per les mateixes raons. Si la Unió es manté unida, ha de ser com una autèntica associació. El govern ha de comprometre, fomentar, examinar i explorar els acords per emfatitzar el valor d’un Regne Unit que treballi en harmonia. Dubto que siguem capaços de canviar les opinions dels separatistes endurits: per a ells, la independència val qualsevol preu. Però, amb fets i raons, s’hauria de poder convèncer a la majoria d’escocesos que és millor romandre a la Unió que deixar-la”.
Defensa que “el govern ha d’implicar l’opinió escocesa perquè totes les famílies i empreses estiguin informades sobre el que fa la Unió i què es perdria en deixar-la. Com ha assenyalat Gordon Brown, el gran públic britànic mereix una valoració independent dels avantatges i els contres de la separació. Si els dos governs no encarregaran aquests estudis, els seus parlaments haurien de fer-ho i també el món acadèmic. Paral·lelament, el Regne Unit ha d’abordar les esmenes constitucionals que es considerin necessàries perquè un Regne Unit reformat pot semblar molt més atractiu per a ments desil·lusionades a Escòcia i més enllà”. I és que Major també expressa la seva preocupació pel creixent independentisme a Gal·les i la possibilitat de la reunificació d’Irlanda del Nord amb Irlanda.
John Major, ex-primer ministre britànic i conservador, escriu un article al Financial Times per explicar perquè cal acceptar un segon referèndum a Escòcia. Cada línia és una lliçó de bones maneres -que no llegiran- per als polítics espanyols.https://t.co/ldjVgpwvW4
— Aleix Sarri i Camargo (@aleixsarri) March 27, 2021
