L’esperat encontre a València entre el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i la líder de Compromís, Mònica Oltra, ha deixat un profund malestar entre els sectors sobiranistes. L’acte, lluny de reflectir els lligams històrics, culturals o lingüístics entre el Principat i el País Valencià, s’ha convertit en un míting purament estatal. Amb un discurs pronunciat principalment en castellà, Rufián ha certificat un canvi de rumb estratègic on les sigles d’esquerres s’aglutinen en clau espanyola, deixant en un calaix la identitat nacional.
Renúncia als símbols i silenci lingüístic
La posada en escena de l’acte ha evidenciat una desconnexió total amb l’imaginari republicà i sobiranista:
- Absència de símbols: Cap senyera ni estelada ha vestit l’escenari, optant per una estètica neutra.
- Renúncia a la llengua: El castellà ha estat l’idioma vehicular de les principals intervencions, oblidant la defensa del català/valencià.
- Adéu als Països Catalans: S’ha evitat qualsevol referència a les relacions comunes, projectes compartits o vincles territorials entre ambdós territoris.
Un front d’esquerres supeditat a Madrid
Rufián ha centrat el seu parlament a proposar unes primàries estatals per unir les esquerres de cara a les eleccions generals. El dirigent republicà ha instat a impulsar aquest front “encara que sigui impossible per a les direccions dels partits”, supeditant l’estratègia de km 0 a la lògica de la política madrilenya. Davant d’un públic entregat, ha llançat un missatge pragmàtic en castellà afirmant que si no s’uneixen per fer fora “una màfia” i la dreta espanyola, “apaga y vámonos”, demanant directament l’ajuda d’Oltra per a aquesta fita d’abast estatal.
Una oportunitat perduda de fomentar el catalanisme polític entre dos territoris que tenim lligams comuns, una espanyolització amb tota regla.
