Divendres, 12 d'agost de 2022 - Edició 1478
La República

Les reserves d’aigua a Catalunya cauen per sota del 60% i l’ACA qualifica la situació de “preocupant”

Les zones de Siurana, Boadella i Riudecanyes són les que registren unes baixades més significatives

Agències 06/02/2022

Les reserves d’aigua a Catalunya han caigut per sota del 60% i actualment es troben al 56% de la seva capacitat. El mateix període de l’any passat es trobaven al 85%, un escenari que des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qualifiquen de “preocupant”. Es tracta d’una situació que ve derivada de la manca de pluges i que deixa zones com Siurana, Boadella o Riudecanyes amb baixades molt significatives pel que fa als volums dels embassaments. Segons el cap del departament de gestió de recursos hídrics a l’ACA, Enrique Velasco, resten pendents de l’aigua que es pugui recollir durant la primavera per poder “atendre les demandes de l’estiu”.

Des dels darrers mesos del 2021 els recursos hídrics de Catalunya han anat baixant de forma suau, però ho han fet progressivament. Un escenari que deixa les reserves per sota del 60%, 50% o, fins i tot, algunes per sota del 40% del seu volum total. Unes xifres ben diferents de les de fa un any, quan la majoria de pantans i reserves estaven per sobre del 80%.

Entre les zones on més preocupa aquest descens hi ha la comarca de l’Alt Empordà, on Boadella per sota de la meitat de la seva capacitat total (41%), la franja que va de la costa de l’Empordà al Bages, i també una petita part de l’Anoia i el Penedès. En tots aquests punts s’han activat ja alertes i prealertes, sense descartar que es pugui anar intensificant i estenen a altres localitzacions.

Les reserves d’aigua als embassaments de la conca del Segre estan també per sota del que seria habitual en aquestes dates per l’escassetat de pluges durant l’hivern. Rialb es troba al 43% de la seva capacitat, i Oliana al 55,46%.

“Les pluges del mes de novembre no van afectar les capçaleres on es troben els embassaments, i només van servir per recuperar una mica alguns aqüífers”, assenyala Velasco, “de moment continua sense ploure i fins i tot els aqüífers que havien pujat, han tornat a baixar de nou”. En aquest sentit, l’ACA defineix la situació de “preocupant”, tenint en compte que no se sap del cert que passarà els mesos de març i abril, mentre que el consum anirà augmentant de cara a l’estiu.

Per Velasco, en casos com aquests cal “allargar l’aigua” que hi ha “el màxim de temps possible” amb l’objectiu d’incrementar les possibilitats que, quan plogui, es recuperi. Així, sosté que en casos de normalitat o prealerta es realitzen tasques de caràcter preventiu, com per exemple incrementar l’aigua dessalinitzada. També es fa un repàs dels pous de sequera (activats només en aquests casos), i es comunica als municipis que els revisin en cas que arribi la sequera. “En la situació de prealerta es demana una preparació”, apunta.

D’altra banda, si la situació s’allarga i empitjora es preveuen altres peticions més encarades a la ciutadania, com per exemple la indicació de no regar els jardins, limitar l’ús de les fonts naturals, no netejar els cotxes als carrers i no omplir les piscines. “Hi ha qüestions de consum superflu que per la seva reducció impliquen una molèstia mínima”, afegeix. Una altra de les peticions es fa en referència als usos agrícoles o industrials, que s’han de reduir en un 5% en un escenari d’alerta.

La darrera sequera
Velasco subratlla que la darrera sequera que es va viure a Catalunya va tenir lloc el 2008 i va durar més de tres anys. Passats els anys celebra que si es repetís aquesta situació actualment es disposa d’un pla de sequera, que esdevindria un full de ruta. “Anteriorment, no el teníem i anàvem amb decrets legislatius”, recorda, “costava d’implementar, però ara, per contra, tothom coneix el pla”. Per això, creu, que és més fàcil “posar-se d’acord” i perfilar encara més els mecanismes de cara a les pròximes sequeres.

Pel que fa a les tendències i les futures previsions, Velasco assenyala que els científics posen sobre la taula la possibilitat que pugui “ploure menys” en certes zones, com per exemple a l’interior del país. A les zones costaneres, en canvi, es notaria menys o, fins i tot, podria donar-se un petit increment. El que sí que estan notant ja és un canvi de dinàmica pel que fa a les pluges, que cada vegada esdevenen més fortes i breus. “Quan plou a cop s’aprofita menys”, lamenta, “s’incrementa la biomassa i el bosc s’emporta una bona part d’aquesta aigua que no va a parar al riu”.