El jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha ordenat presó incondicional per a Antón García Matos, àlies ‘Toninho’, Asunción Losada Camba (que vivien en la clandestinitat des de 2006) i dues persones més en ser considerats membres i col·laboradors de Resistència Galega. Tots van ser detinguts aquest cap de setmana en el marc de l’anomenada Operació lusista i acusats del presumpte delicte de pertinença a organització terrorista. Aquest dimarts, han estat traslladats fins a l’Audiència Nacional per posar-los a disposició del titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, que després d’interrogar-los ha ordenat el seu ingrés a presó.
‘Toninho’ i Losada van ser detinguts per la Guàrdia Civil a Vigo aquest dissabte per les requisitòries dels jutjats d’instrucció 4 i 6 de l’Audiència Nacional pels suposats delictes de pertinença a organització terrorista en grau de dirigent, tinença i transport d’explosius i falsedat documental. Els agents de la Guàrdia Civil també van arrestar aquest mateix dia a Miguel García Nogales, que acompanyava en aquests moments a ‘Toninho’ i Losada. Diumenge va ser detingut a la localitat d’Oxén (Orense) el quart investigat.
Què és Resistència Galega?
L’origen de Resistència Gallega es remunta a un manifest fundacional publicat a internet el juliol de 2015. En aquest text, es declarava hereva de l’Exèrcit Guerriller del Poble Gallec Lliure i -a partir d’aquí- se li atribueixen una seixantena d’accions violentes amb explosius casolans contra seus de partits polítics, institucions, entitats bancàries i empreses. En cap d’aquests atacs hi ha hagut víctimes mortals i, des de la seva creació, la policia espanyola ha detingut aproximadament una quarantena de persones acusades suposadament de pertànyer a aquesta organització. L’última acció violenta que se li atribueix és la col·locació d’un artefacte explosiu a l’Ajuntament de Baralla (Lugo) el 2017 que només va causar danys materials.
Una de les coses que sorprèn més és el fet que cap dels detinguts acusats de formar part de Resistència Gallega ho ha acceptat o reconegut, ni tan sols els que han hagut d’enfrontar-se a dures penes de presó. A més, al suposat grup terrorista mai no li han trobat armes ni cap mena de documentació incriminatòria, així com tampoc mai ha reivindicat l’autoria de cap atemptat. Amb tot, segons la policia espanyola, no hi ha cap dubte que Resistència Gallega existeix i està activa, en contra de l’opinió del sobiranisme gallec (com ara el Bloc Nacionalista Gallec i Alternativa Gallega d’Esquerra), que recorda que mai s’ha provat la seva existència i assegura que es tracta d’una operació contra ells o qualsevol grup gallec que protesti contra l’statu quo. De fet, el 2015, nou dirigents del partit ‘Causa Galícia’ van ser detinguts per considerar-los l’Audiència Nacional el “braç polític” de Resistència Gallega, tot i que realment era una plataforma nascuda en el marc d’una possible reforma de l’estatut gallec.
