L’Associació Espanyola de Guàrdies Civils (AEGC) s’ha personat com a acusació popular contra els set membres dels CDR investigats per l’Audiència Nacional i que continuen detinguts des de dilluns. En un comunicat, l’AEGC explica que amb aquest moviment pretenen “vigilar com a acusació” que “no pugui arribar a existir ni una sola escletxa legal a què es puguin agafar els detinguts i no es generi cap tipus d’impunitat dels seus actes”.
La Guàrdia Civil va detenir dilluns nou persones investigades per delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius en diverses localitats catalanes, dues de les quals van quedar en llibertat amb càrrecs. Milers de persones van manifestar-se arreu del país per protestar contra les detencions dilluns al vespre.
Mentrestant, Interior envia diversos grups d’antiavalots a Catalunya i avaluarà amb els Mossos si incrementa el reforç policial.
Alerta Solidària denuncia que la Guàrdia Civil impedeix als advocats de dos dels CDR detinguts el 23-S poder-s’hi comunicar
El portaveu d’Alerta Solidària i de les defenses dels CDR detinguts el 23-S, Xavier Pellicer, ha denunciat que després de més de 48 hores, hi ha dos dels arrestats amb qui els lletrats no han pogut contactar. Pellicer ho ha explicat en una entrevista en què han denunciat que s’està cometent “una nova vulneració del dret a la defensa” i ha dit que la Guàrdia Civil ha assignat un advocat d’ofici a aquestes dues persones enlloc de deixar que les representin els professionals que han escollit les famílies. El col·lectiu ha presentat una queixa a la comissaria de la policia espanyola i també al Col·legi d’Advocats de Madrid. A més, ha revelat que fins ara els lletrats tampoc han pogut accedir a cap mena de documentació sobre la causa. La previsió és que els set detinguts passin a disposició del jutge dijous pel matí.
Xavier Pellicer ha criticat l’actuació policial en considerar que la Fiscalia i la Guàrdia Civil “s’estan contradient” de forma “sistemàtica”. Recorda que dues de les persones detingudes dilluns pel matí acusades de terrorisme van quedar en llibertat la tarda d’aquell mateix dia, “sense ni tan sols comparèixer davant el jutge”. En aquests sentit considera que tot aquest procés forma part “d’un entramat i guerra bruta mediàtica del govern espanyol contra el moviment independentista”.
Pellicer ha explicat que dimarts al vespre els advocats dels detinguts van poder entrevistar-se amb cinc d’ells a la comandància de Tres Cantos de Madrid. “Malgrat que les famílies dels altres dos ens han designat per fer la defensa, la Guàrdia Civil ho ha impedit”, ha relatat Pellicer que ha assegurat que el cos espanyol els ha assignat un lletrat d’ofici. “És una excusa per limitar el seu dret a la defensa i pressionar-los perquè en pugui sortir beneficiada l’acusació”, ha apuntat. Per aquest motiu, el col·lectiu ha presentat una queixa formal a la comissaria de la Guàrdia Civil i al Col·legi d’Advocats de Madrid.
Segons ha confirmat fonts de l’Audiència Nacional, la previsió és que dijous pel matí els set CDR passin a mans del jutge. Pellicer ha dit que per ara ells no han rebut cap informació oficial al respecte, tot i que ha advertit que “si no volen cometre una nova il·legalitat” han de complir amb aquest termini.
Filtracions interessades
El portaveu dels encausats ha lamentat que els advocats no hagin tingut accés a cap mena d’informació sobre la causa i les “filtracions interessades” que s’han anat succeint en els darrers dies a diversos mitjans de comunicació. També ha criticat les “suposades proves” que els agents de la Benemèrita afirma que han difós a través de perfils oficials del cos a les xarxes socials. “No tenen cap tipus d’element probatori, el que estan fent és intentar muntar el cas”, ha remarcat.
En concret, s’ha referit a les acusacions que relacionen els detinguts amb substàncies precursores d’explosius i ha dit que “el que precisament denota això és que no han trobat explosius, sinó una sèrie de materials que poden estar presents a qualsevol casa”. Pellicer ha aprofitat per valorar la decisió de la Guardia Civil de personar-se com a acusació popular i ha dit que és una evidencia de “la forma de fer matussera i antidemocràtica” d’aquest cos policial. “Forma part de com entenen la legalitat, si és que es pot considerar que existeix a l’Estat, que és que hi ha una part que fa de jutge, sentencia, deté i a més es vol presentar com a acusació i víctima”.
