Dimarts, 4 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

L’antiavortista maltesa Roberta Metsola, nova presidenta del Parlament Europeu

La cap de l’Eurocambra ha despertat polèmica per la seva oposició a l’avortament i l’abstenció en la tipificació de la violència de gènere com a delicte

Agències 18/01/2022
La democratacristiana maltesa Roberta Metsola, nova presidenta del Parlament Europeu

La democratacristiana maltesa Roberta Metsola és la nova presidenta del Parlament Europeu. La candidata del Partit Popular Europeu ha guanyat en primera volta amb 458 vots a favor dels 616 vots vàlids registrats. Els socialdemòcrates i liberals van acordar amb els populars donar suport a Metsola, que presidirà la cambra els pròxims dos anys i mig. És la tercera dona en la història que ocupa el càrrec i la més jove en dirigir l’única institució de la Unió Europea escollida directament pels ciutadans. “Sempre representaré les opinions d’aquesta cambra a tot arreu”, ha assegurat Metsola en el discurs de presentació de la candidatura.

Després que el polonès Kosma Złotowski (Conservadors i Reformistes Europeus) hagi retirat la seva candidatura, la maltesa només tenia com a rivals la sueca Alice Bah Kuhnke (Verds/ALE) i l’espanyola Sira Rego (Esquerra Unitària Europea). Roberta Metsola, de 43 anys i membre del Partit Nacionalista de Malta, és advocada de professió i està especialitzada en afers europeus. Va assessorar l’Alta Representant de la UE Catherine Ashton (2012 i 2013) i el 2014 va entrar al Parlament Europeu, on ha destacat en afers migratoris. Era la presidenta interina de la cambra des de la mort del president David Sassoli la setmana passada.

Polèmiques declaracions sobre els drets reproductius

La seva candidatura ja generava controvèrsia per la seva oposició a l’avortament en un moment complicat en què diferents països europeus reculen pel que fa als drets reproductius de les dones. La seva presidència arriba quatre dècades després de la de Simone Veil, una impulsora de la despenalització de l’avortament a França que continua sent una de les veus de referència en la defensa dels drets sexuals i reproductius, com recorda Público.

Metsola es va abstenir —igual que el PP espanyol— en la tipificació de la violència de gènere com a delicte i fa uns mesos va votar en contra de l’informe Matic que catalogava el dret a l’avortament com un dret humà.

Discurs inaugural

“La nostra cambra importa”, ha defensat Metsola just després de ser escollida nova presidenta del Parlament Eurpeu. En el seu primer discurs, ha reivindicat el model de “democràcia i prosperitat” que representa la UE. La popular ha avisat que l’Eurocambra serà ferma contra aquells que busquen “destruir” el projecte europeu, assenyalant les crisis a Ucraïna i Bielorússia o les amenaces a l’estat de dret.

Metsola ha mostrat el seu compromís amb el Pacte Verd Europeu avisant que la UE no pot continuar “desvinculant el medi ambient i l’economia”. La popular considera que “no és només una necessitat”, sinó també una oportunitat per impulsar el “creixement” i la “prosperitat”.

La maltesa ha celebrat ser la tercera dona que presideix el Parlament Europeu i espera que no passin dues dècades més fins que una altra dona torni a ocupar el càrrec. Però Metsola ha dit que vol anar més enllà de la mera representativitat i ha promès “més diversitat i igualtat de gènere” a la cambra, així com el compromís per “garantir els drets de les dones”. “Cal reafirmar tots els nostres drets”, ha reblat.

Tres dones dirigents a la UE

Amb la presidència de Metsola, hi haurà tres dones al capdavant de les institucions de la UE. L’alemanya Úrsula Von der Leyen és la presidenta de la Comissió Europea i la francesa Christine Lagarde dirigeix el Banc Central Europeu.