L’intent de Gabriel Rufián de refundar l’espai progressista mitjançant un “front d’esquerres” s’ha convertit en un fracàs polític absolut. La rectificació d’estratègia del portaveu d’ERC, que s’ha vist obligat a reubicar a Catalunya una proposta que inicialment va dissenyar per a l’àmbit estatal, evidencia que la seva aliança no compta amb socis ni dins de les seves pròpies files. Fins i tot ha perdut el suport de la majoria del Grup Parlamentari. Els factors determinants d’aquest darrer fracàs polític són els següents:
- Rebuig de la cúpula d’ERC: Històrics com Oriol Junqueras ja van desestimar públicament integrar figures d’altres esquerres espanyoles, dinamitant l’essència del bloc des de dins.
- Revolta al grup del Congrés: Diputats del seu propi equip, com Jordi Salvador, han criticat que utilitzi el partit com a “plataforma personal”, forçant a Rufián a admetre públicament que la proposta li podria “costar el càrrec”.
- Aïllament electoral: Cap partit de l’esquerra transformadora catalana s’ha sumat a la seva crida, convertint el projecte en una declaració d’intencions solitària als passadissos de Madrid.
Malgrat que el diputat utilitza un to dramàtic titllant de “negligent” la inacció d’altres formaciona, la realitat s’imposa. La seva incapacitat per sumar aliats demostra que l’anomenada “operació Rufián” s’ha quedat sense recorregut i certifica el seu aïllament en el disseny del futur mapa electoral.
