Dimarts, 24 de novembre de 2020 - Edició 852
La República

La ‘Plataforma per la Llengua’ demana “un jutge competent en català” per no vulnerar els drets lingüístics dels presos polítics

“Els presos polítics catalans i les seves defenses veuran vulnerats els seus drets lingüístics durant el judici a la democràcia que començarà el proper dimarts”. Son paraules de l’ONG del […]

Redacció
Redacció 08/02/2019
Imatge de la 'Plataforma per la Llengua' de cara al judici de l'1-O/ Twitter @llenguacat

“Els presos polítics catalans i les seves defenses veuran vulnerats els seus drets lingüístics durant el judici a la democràcia que començarà el proper dimarts”. Son paraules de l’ONG del català, ‘Plataforma per la Llengua’, que assegura que el fet que els presos polítics puguin -“amb tota probabilitat”- parlar en català al Tribunal Suprem es deu a que el dret a emprar la seva llengua forma part del dret a la defensa efectiva. “Si fossin parlants d’armeni també podrien parlar-lo. Però amb una diferència: si fossin parlants d’armeni no haurien rebut pressions perquè no empressin la seva llengua, com la que sí que han rebut els presos en forma d’interlocutòria prèvia, tot qüestionant el dret de fer servir el català”, ha denunciat Òscar Escuder, president de la ‘Plataforma per la Llengua’.

D’altra banda, sobre el fet que el Suprem encara no hagi confirmat a les defenses quin tipus de traducció utilitzarà (simultània o consecutiva), lamenten que “cap dels dos casos és una bona solució”. “Qualsevol traducció implica que hi hagi un intermediari entre l’acusat i el tribunal i, per tant, impedeix al jutge captar tots els matisos de la defensa. Només un judici en català i amb un jutge competent en català faria possible el ple dret a una defensa efectiva i a un procés judicial amb totes les garanties”, ha assegurat Escuder. Segons explica, així ho recull el Conveni Europeu de Drets Humans i la Constitució espanyola i -segons doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Constitucional- “el dret a un procés penal just requereix que el tribunal pugui examinar de forma directa i personal l’acusat i que, per tant, pugui valorar-ne qualsevol gest, dubte, matís o inflexió en les seves manifestacions”.

“Un altre cas flagrant de discriminació lingüística”

La Plataforma per la Llengua assegura que el fet que les defenses no puguin utilitzar la seva llengua materna, llengua en què se senten més còmodes i segurs, i que els acusats no puguin fer-ho sense intermediaris, comporta una clara discriminació per raó de llengua. “És un tracte totalment discriminatori, només cal comparar-ho amb el cas d’un ciutadà espanyol castellanoparlant: ell sí que podria dirigir-se al Tribunal Suprem en la seva llengua materna, la llengua amb què millor podria defensar-se d’una acusació infame de molts anys de presó”, ha denunciat Escuder.

“Si el judici se celebrés a Catalunya, els presos polítics i les defenses sí que tindrien el dret a emprar el català, però, a diferència de les democràcies plurilingües avançades, els tribunals centrals espanyols només parlen i entenen una llengua”, afegeixen des de l’ONG del català. A més, asseguren que el Tribunal Suprem està contradient una sentència de l’Audiència Nacional que considera que aquell tribunal actuava com a extensió del jutge del lloc d’origen dels acusats. És a dir, la Plataforma per la Llengua conclou que, si el Tribunal Suprem actua com a extensió del jutjat de Catalunya, ha de mantenir la possibilitat de tenir un procés judicial en català, tal com recull la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per Espanya.

“Parlar en català no hauria de ser revolucionari”

Finalment, la Plataforma per la Llengua denuncia que és una pràctica habitual de l’Estat espanyol dissuadir els ciutadans i les seves defenses d’utilitzar la seva llengua materna davant la justícia. “El 75 % dels advocats que treballen en català han rebut requeriments il·legals, pressions o suggeriments de deixar de fer servir la seva llengua als tribunals”, segons posa de manifest l’entitat. Per això, denuncia que aquesta situació de qüestionar contínuament uns drets que haurien de ser naturals distorsiona clarament les actuacions i situa les defenses en una decisió que és injust que hagin de prendre: si els acusats parlen en català al judici pot interpretar-se com un acte de protesta, i si ho fan les defenses, directament serà considerat com un acte de desobediència al tribunal. “Aquesta situació posa en evidència que estem davant d’un Estat que és lingüísticament supremacista, que veu la diversitat com un problema i no com una riquesa. Parlar en català no hauria de ser un acte revolucionari”, ha defensat Escuder. “Queda clar que estem davant d’un judici polític que vulnera drets fonamentals. Un judici que no serà ni just, ni en català”, ha sentenciat.

>

Relacionats