Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

‘La gent de l’escala’ relata les emocions de l’1-O a l’IES Pau Claris

El documental La gent de l’escala analitza a través de 21 testimonis “la part més emocional” del que va passar l’1 d’octubre a l’IES Pau Claris de Barcelona. L’institut va […]

Redacció
Redacció 26/09/2018
"La gent de l'escala" / TV3

El documental La gent de l’escala analitza a través de 21 testimonis “la part més emocional” del que va passar l’1 d’octubre a l’IES Pau Claris de Barcelona. L’institut va ser protegit pels veïns de matinada i quan els antiavalots de la policia espanyola volien accedir al centre per impedir el referèndum. Les imatges de les càrregues policials en les quals es veia com els agents llançaven la gent escales avall van ser de les més difoses per mitjans d’arreu del món i per les xarxes socials, de fet es calcula que en només 10 hores les van veure 40 milions de persones. La gent de l’escala és una producció de TV3, amb la col·laboració de Minoria Absoluta. El documental s’emetrà a TV3 l’1 d’octubre a les 21.55, en un programa especial del Sense Ficció. El documental, a més de testimonis, també ha entrevistat alguns veïns que van decidir no anar a votar, i ha recollit una trentena de vídeos que mostren la duresa de les càrregues policials.

El periodista i codirector del documental Jordi Fusté era a l’IES Pau Claris l’1 d’octubre. Va gravar les imatges de les escales i les va difondre a les xarxes socials i a diversos mitjans, tant nacionals com internacionals. Davant el gran nombre de persones que van veure aquelles imatges, Fusté va pensar que “involuntàriament havia convertit a totes les persones que hi sortien en protagonistes de la història de l’1 d’octubre” i va voler saber “perquè estaven allà, si un any després tornarien a anar-hi i com es van sentir”.

Jordi Fusté ha explicat que amb aquest documental només han volgut saber “què van veure i què van sentir aquests testimonis”. “Ha de ser l’espectador el que amb les imatges i els testimonis ha d’esclarir què va passar”, ha reflexionat en veu alta. “Nosaltres presentem un relat emocional de què va passar aquell dia”, ha afegit. “Al matí hi havia una il·lusió amb l’arribada de l’urna, que es va anar transformant en un temor mentre es veia que en altres col·legis anaven passant coses i al final estaven tots espantadíssims quan van veure que la policia ja arribava i els llençava per l’escala o els colpejava”, ha relatat.

Fusté ha subratllat que a més dels testimonis que estaven a l’institut també han volgut “agafar gent que era del barri que aquell dia va decidir no anar a votar, ja sigui perquè no estaven d’acord amb el referèndum o perquè pensaven que era un acte il·legal”. “Ens interessa molt el seu punt de vista”, ha explicat, ja que ells “també han vist aquestes imatges i volíem saber què en pensaven”.

El també director de La gent de l’escala Francesc Escribano ha destacat que la part més important ha estat “escoltar la gent que va ser en el col·legi, explicant com van viure allò”. “Quan vam fer la primera entrevista el Jordi i jo la sensació que teníem era que no hi havia res de nou però que tot era nou perquè era com ho deien, com ho explicaven després, com els havia marcat”, ha detallat. Escribano s’ha mostrat “sorprès per l’impacte emocional” que van tenir els fets en la gent que era a l’institut. “És una cosa que és difícil d’oblidar i que evidentment els marcarà la vida”, ha reflexionat en veu alta. A més ha dit que també és interessant saber si aquestes persones “hi tornarien”.

El documental mostra com la Maria i el Pau, una mare i un fill, que van anar plegats al col·legi, van acabar a l’hospital i interposant una denúncia per danys. També explica com ho van viure un grup de bascos i mallorquins que eren al col·legi electoral i que van ser claus en la defensa de les urnes. S’hi pot escoltar Raquel Figa, que va estar “setmanes dues setmanes sense menjar i tres sense dormir” després de ser tirada escales avall. En declaracions a l’ACN, Figa ha explicat que ella estava al mig de les escales i que va ser agredida per “quatre policies” que la van “aixecar, empènyer, tirar per les escales i estirar dels cabells” fins que va ser fora. “La lesió és més psicològica que física”, ha detallat tot assegurant que ara “està més afectada que fa 9 mesos”.