Dimarts, 12 de Novembre de 2019 - Edició 474
La República

La fiscalia comença l’ofensiva econòmica contra els alcaldes per la celebració de l’1-O

Demana una multa de 21.600 euros a l’exbatlle d’Alcarràs

Avatar
Agències 27/06/2019
L'alcalde d'Alcarràs i candidat d'ERC a les eleccions europees, Miquel Serra

La fiscalia de Lleida demana una multa de 21.600 euros per a l’exalcalde d’Alcarràs (Segrià), Miquel Serra, a qui considera responsable d’un delicte de desobediència per haver col·laborat amb la celebració del referèndum de l’1-O al municipi, quan n’era l’alcalde. A més, la fiscalia també sol·licita la inhabilitació especial per a Serra per tal que durant un any i tres mesos no pugui exercir un càrrec públic d’alcalde, de regidor ni pugui ocupar un càrrec electe en cap altra administració local. El 23 de gener, Serra es va acollir al dret a no declarar després de comparèixer davant del jutge de Lleida que l’estava investigant per un presumpte delicte de desobediència per l’1-O, en concret per haver cedit l’espai municipal on van dur a terme les votacions.

S’oposa a preguntar al tribunal de Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras

Avui mateix, d’altra banda, la fiscalia ha enviat un escrit al Tribunal Suprem on s’oposa a la presentació d’una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, sobre si es pot impedir a Oriol Junqueras adquirir l’acta d’eurodiputat. Segons el ministeri públic, la qüestió prejudicial no és necessària perquè “no hi ha dubtes” sobre l’aplicació de la legislació. En el cas de la legislació espanyola, la fiscalia diu que el propi Tribunal Suprem ja ha delimitat la immunitat, i en el cas de la normativa comunitària, ja hi ha “jurisprudència constant” sobre la qüestió que ja aclareix la possible solució.

En un escrit de 22 pàgines dels fiscals José Zaragoza i Fidel Cadena, el ministeri públic explica que els tribunals espanyols tenen la capacitat de decidir quina és la interpretació correcta del dret comunitari, i més encara si ja hi ha “jurisprudència suficient”. Els fiscals recorden que la limitació del dret de sufragi passiu es pot fer per preservar la seguretat pública, la integritat territorial, la protecció de l’ordre, la prevenció del delicte, la separació de poders o el respecte als drets dels altres.

En el cas de Junqueras, els fiscals recorden que no ha perdut la condició d’eurodiputat electe, sinó que s’ha fet un “ajornament temporal” per tal de “preservar finalitats constitucionalment legítimes en una societat democràtica”. Així, recorden que la immunitat dels eurodiputats només és aplicable quan l’elegit ja és membre de ple dret del Parlament Europeu i aquest està en període de sessions, cosa que encara no ha passat.

Per últim, els fiscals diuen que la normativa comunitària no permet al Parlament Europeu qüestionar la proclamació de la Junta Electoral Central, sinó que justament dona potestat als estats per concretar la seva normativa electoral. Com que la normativa comunitària no estableix com ni qui ha de designar els eurodiputats de cada estat, ni com es resolen les controvèrsies, aquestes potestats es deixen en mans de cada legislació estatal i dels seus tribunals. Els fiscals conclouen que el suplicatori i autorització per jutjar els eurodiputats només és necessari abans de la inculpació o processament, no quan l’afectat està esperant sentència, com és el cas de Junqueras.

Relacionats