La retòrica de la “pluralitat lingüística” del govern espanyol ha tornat a xocar frontalment amb la realitat administrativa. Plataforma per la Llengua ha hagut de presentar un paquet d’esmenes al nou decret que regula el sistema d’accés a la formació sanitària especialitzada (MIR), posant al descobert la nul·la sensibilitat de l’anomenat “govern més progressista de la història” cap a les llengües oficials diferents del castellà.
Així com està redactat el text del Ministeri de Sanitat, la norma perpetua un model centralista que ignora els drets lingüístics dels pacients i dels professionals de la salut a Catalunya, el País Basc i Galícia. Des de l’entitat en defensa de la llengua assenyalen que és inacceptable que en ple segle XXI s’hagi de batallar regulació a regulació perquè el català, el basc i el gallec no siguin tractats com a residus anecdòtics o directament ignorats en la formació i atenció sanitària pública.
“Això no és un descuid tècnic; és una mostra de desídia política i centralisme assimilador,” denuncien des de l’entitat, remarcant la contradicció entre els discursos oficials sobre el “reconeixement de la diversitat” i la praxi legislativa diària de l’Executiu central.
Un decret que ignora la realitat territorial
Les esmenes presentades per Plataforma per la Llengua exigeixen que el decret del MIR garanteixi de manera efectiva el coneixement de les llengües pròpies dels territoris amb cooficialitat lingüística. L’objectiu és assegurar que l’atenció als pacients es pugui fer en la seva llengua materna sense cap mena de discriminació, un dret fonamental reconegut en els diferents estatuts d’autonomia que l’Estat continua vulnerant per omissió.
Aquest nou episodi torna a posar en evidència el sostre de vidre del progressisme espanyol, que no sembla disposat a fer cap pas real cap a la plurinacionalitat quan aquesta requereix fets i no només bones paraules.
