#Ulldedéu .- El 2029 la història no fa concessions, només es compleix. El filòsof de Figueres, Alexandre Deulofeu, la va clavar amb una precisió quirúrgica a la seva Matemàtica de la Història: l’imperi espanyol tenia data de caducitat i es desintegraria entorn de l’any 2029.
Avui, amb les repúbliques de Catalunya i Euskal Herria plenament consolidades com a estats independents, Ceuta i Melilla retornades al Marroc, i Gibraltar recuperat, el col·lapse colonial és total. L’Estat espanyol s’ha ensorrat exactament quan Deulofeu va predir. Però el cop de gràcia definitiu no ha arribat des dels despatxos de l’ONU, sinó des de la mateixa FIFA.
Els ministeris d’Esports de la República Catalana i de la República Basca han rebut la notificació més èpica de la seva història: el reconeixement de la co-sobirania dels Mundials de 2010 i 2026. La FIFA ho dicta amb justícia: aquells títols es van guanyar amb el moll de l’os, el talent i l’esforç basc i català. A partir d’avui, les nostres samarretes oficials lluiran amb orgull dues estrelles daurades de campions del món. Un reconeixement que ha fet esclatar un terratrèmol d’histèria i ràbia continguda a les restes d’una premsa madrilenya absolutament desfeta i humiliada.
La ràbia de la capital ha estat furiosa, un autèntic clam apocalíptic que obre les portades dels seus principals diaris:
- MARCA: “El robo del siglo: la FIFA nos arranca dos estrellas en los despachos”
- La Razón: “Delirio en Zúrich: la FIFA consuma la traición a la historia de España”
- ABC: “La infamia de las dos estrellas: el fútbol sucumbe al chantaje separatista”
- El Español: “Golpe de Estado al palmarés de la Selección: Catalunya y Euskadi se apropian de 2010 y 2026”
- Rabegeu de ràbia, ploreu la pèrdua d’un relat que mai va ser vostre.
Mentrestant, a l’espera que el País Valencià i les Illes Balears facin el pas lliure de federar-se amb nosaltres, la història i la geopolítica han dictat sentència. No era Espanya, eren els nostres jugadors. Les dues estrelles ja branquegen al pit dels homes i dones lliures. Deulofeu somriu des de l’eternitat: la profecia s’ha completat.
