Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Josep Costa desmunta els pressupostos de publicitat de la Generalitat

Costa ha explicat que hi ha una certa arbitrarietat a l’hora de decidir quins mitjans de comunicació són beneficiaris dels contractes de promoció de la Generalitat.

Redacció
Redacció 01/08/2021

El professor de Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Costa, ha denunciat a través d’un fil de Twitter que els pressupostos de la publicitat de la Generalitat per promocionar-se presenten certa arbitrarietat. Per exemple, perquè no hi ha una relació directa entre l’audiència dels mitjans i el seu finançament. O sigui que donen més diners al mitjans que tenen més audiència però sense establir-ne una relació. En el fil de Twitter ha fet saber que en el darrer any la Generalitat de Catalunya:

Va gastar “un 14% més en publicitat”; Va finançar “televisions privades espanyoles”; El Grup Godó va rebre “més de 6 milions”.

Amb el conjunt de dades, ha donat a entendre que s’està incentivant que grans mitjans de comunicació segueixin creixent en detriment d’altres que podrien desaparèixer, com exemplifica amb ElPuntAvui TV.

D’aquesta forma ha iniciat un debat sobre quins haurien de ser els criteris que defineixen els espais en els quals s’hauria de publicitar la Generalitat i sobretot establir limitacions perquè el sistema de finançament dels mitjans de comunicació sigui transparent i no s’usin altres mecanismes de sotamà. Per tant, que no s’utilitzin els contractes de “promoció” de la Generalitat amb un ús diferent del de fer difusió de la institució catalana.

Costa pregunta, de manera retòrica, per què aquells mitjans privats que tenen tertulians que surten als mitjans públics són també qui té més possibilitats d’acabar sent beneficiaris de contractes de publicitat de la Generalitat i qui n’obtenen més diners. De manera, que podria existir una relació entre el discurs que el tertulià aporta en els mitjans de comunicació públics i que la Generalitat decideixi fer (o no) promoció en el mitjà del tertulià.

Aquest aspecte implica una transformació en l’estructura del sistema de comunicació, en el qual els contractes de promoció de la Generalitat podrien servir per controlar l’opinió pública en el mitjà públic i privat i, alhora, premiar els tertulians que tinguin un pensament afí al de la Generalitat. Cal parar atenció, precisament, que el finançament en mitjans espanyolistes podria estar subvencionada a fi de crear un clima de crispació, dificultant així que el ciutadà es pugui informar.

En l’àmbit comunicatiu, també implica certes repercussions. O sigui, permet que les possibilitats de l’usuari de contrastar informació entre mitjans de diferents mides siguin menors, i que per tant, hagin de confiar en els grans, que són també els que reben un major finançament públic. D’aquesta manera, es castigaria als mitjans més petits que poden tenir un discurs menys susceptible de ser controlat pel Govern.

Aquest fet implica la necessitat de seguir finançant el periodisme de qualitat perquè pugui ser independent del poder econòmic i polític i mostra la necessitat de romandre atents als mecanismes de finançament dels mitjans, ja que d’això en depèn la seva supervivència.