El director executiu de la Fundació d’Estudis en Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, ha criticat el finançament singular perquè pot tenir “danys colaterals enormes”. Segons Fuente, plantejar que Catalunya recapti el 100% dels impostos suposa “partir l’agència tributària estatal”, es corre el risc que això s’estengui a d’altres comunitats autònomes “i hi acabi havent quinze agències diferents a l’Estat”. Fuente ha fet aquestes consideracions en el marc de la taula rodona ‘Finançament autonòmic: la reforma’ que ha tingut lloc en el marc de la XXIX Trobada d’Economia de S’Agaró (Baix Empordà). Durant el debat, investigadors, Cambra de Comerç de Barcelona i UPF han coincidit, això sí, en que l’actual model és caduc i “o funciona”.
La taula rodona que ha tancat les jornades de S’Agaró ha assegut de costat el director executiu de Fedea, Ángel de la Fuente; el director del gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan-Ramón Rovira; el professor emèrit de la UV i director d’investigació de l’Ivie, Francisco Pérez, i la catedràtica de dret tributari i financer de la UPF, Antonia Agulló. Durant la primera part, el debat s’ha centrat a analitzar l’actual model de finançament autonòmic. I després, s’ha entrat a fons en la proposta de finançament singular per a Catalunya.
D’entrada, a grans trets, tots els ponents han coincidit a destacar que l’actual model és “obsolet, caòtic i crític”. “El sistema falla quan el ciutadà percep diferències entre comunitats autònomes, no sap a qui paga impostos ni tampoc què percep la seva comunitat”, ha assegurat Agulló. “Les insuficiències financeres són greus, i a la pràctica es tradueixen en què dins d’Espanya hi ha diversos estats del benestar”, ha precisat Pérez, en relació a les transferències i els recursos de les CCAA.
“El repartiment de recursos per habitant és erràtic, volàtil i difícilment explicable; i aquí hi ha un consens majoritari en què això s’ha de corregir”, ha afirmat Rovira. I De la Fuente, al seu torn, ha reflexionat que si bé el d’Espanya és dels sistemes “menys dolents” en comparació amb d’altres països, sí que el model té “problemes seriosos com l’excés de complexitat o el repartiment territorial, que és molt discutible perquè hi ha massa desigualtat” (en referència, precisament, a les forals de Navarra i el País Basc).
La segona part de la taula rodona -també, perquè l’actualitat hi obligava- ha entrat de ple en la proposta de finançament singular per a Catalunya. I aquí, la veu més crítica ha estat la del director executiu de Fedea. Ángel de la Fuente ha dit que, ja d’entrada, el pacte entre el PSC i ERC, que “en gran part es basa en el relat que Esquerra portava al seu programa, difícilment pot servir de base” per articular un nou model de finançament.
Segons el director executiu, Catalunya “no està maltractada”. Però a més, ha precisat, el pilar central de la proposta -que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti el 100% dels impostos- pot derivar en “danys colaterals enormes”.
De la Fuente creu que “partir” l’agència tributària estatal pot tenir un efecte crida en d’altres CCAA i, a la llarga, es “pot traduir en què n’hi hagi fins a quinze de diferents” arreu de l’Estat. “Això tindria uns costos enormes que es traduirien en pèrdues d’economia d’escala, perquè es recaptaria menys i el frau augmentaria”, ha reflexionat.
“Desballestar” el vaixell
“L’acord entre el PSC i ERC obre la veda a què es generalitzi el sistema de concert; donar les claus de la caixa als territoris i deixar l’Estat desarmat no és bona idea”, ha insistit el director de Fedea. “Anem tots en un mateix vaixell, i si el desballestem, la situació que en quedarà és bastant complicada”, ha afirmat De la Fuente. “El finançament singular no és una bona recepta per arribar a un model que sigui bo per al conjunt d’Espanya”, ha conclòs.
La seva intervenció ha estat la més crítica contra el finançament per a Catalunya. Però la resta de ponents, en major o menor mesura, també hi han expressat reserves.
“El pacte es basa en articular una hisenda de transferència, i crec que els problemes no se solucionaran amb una inversió de l’ordre”, ha dit la catedràtica de la UPF, en referència al nou rol que tindria l’ATC. “A més, tampoc tenim la garantia que els ingressos tributaris es tradueixin en suficiència econòmica”, ha afegit, en referència a Catalunya.
Per la seva banda, el professor emèrit i investigador de l’Ivie ha apostat clarament per un nou model de finançament a imatge d’aquell que va proposar la comissió d’experts l’any 2017. “Concentrar els recursos en el fons de garantia i repartir-los”, ha precisat Pérez. En referència al finançament singular, l’expert ha alertat que caldrà veure com queda “la solidaritat” amb la resta de territoris i, entrant ja en terreny polític, també ha insistit en què el model per a Catalunya “difícilment pot funcionar sense que hi hagi lleialtat institucional”.
Per últim, Rovira ha dit que el finançament singular “és un acord polític” que té “inconcrecions”. Entre d’altres, ha subratllat que cedir a Catalunya el 100% dels tributs “només és possible si es canvia la Constitució”. I ha destacat que s’ha de tenir en compte que suposa “un canvi substancial”, perquè “s’acabaran les transferències i haver de demanar diners a l’Estat quan no se’n té”.
“Créixer en sostenibilitat és necessari”
La presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Nadia Calviño, ha tancat la XXIX Trobada d’Economia de S’Agaró amb un vídeo que s’ha projectat a la sala. Subratllant el lema de les jornades, el de créixer en sostenibilitat, Calviño ha destacat la “necessitat” d’avançar cap a una economia verda, insistint en què “les noves tecnologies tindran un paper clau perquè aquesta transició sigui un èxit”. “I aquí el BEI jugarà un paper clau, ajudant a aportar oportunitats allà on hi ha talent”, ha conclòs.
