Divendres, 1 de juliol de 2022 - Edició 1436
La República

El TSJC es retrata i admet la personació d’un sol pare per forçar el 25% de castellà

El tribunal obre la porta a què una sola família espanyolista trenqui el model d’immersió lingüística

Agències 19/05/2022

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès la personació d’un únic pare en la causa per imposar el 25% d’hores en castellà a les aules catalanes. En canvi, ha rebutjat la personació de l’associació de guàrdies civils Jucil, que també ho havia demanat, en considerar que l’entitat no defensa en particular els drets lingüístics dels alumnes. La interlocutòria té el vot particular de dos dels cinc magistrats, que s’oposen a la personació de pares individualment, ja que això podria suposar la incorporació a la causa de molts altres pares d’alumnes.

El 7 d’abril passat el pare de dos alumnes de 1r d’ESO d’un institut de Catalunya va presentar al TSJC la sol·licitud per personar-se en la causa i demanar l’execució forçosa. També demanava que en un mes es modifiquessin els projectes lingüístics dels centres educatius i s’aprovés la nova programació d’horaris escolars i que el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, dictés les instruccions pertinents i aportés un certificat amb el percentatge d’hores de castellà a tots els grups. Igualment demanava un certificat idèntic dels directors dels centres revisat pels inspectors educatius, i específicament a la directora de l’institut dels seus fills.

La personació comptava amb el ‘no’ de la Generalitat 

La Generalitat es va oposar a la personació d’aquest pare, i en cas que s’admetés, que només pogués instar al compliment de la sentència, però no els mecanismes per fer-la complir. L’Advocacia de l’Estat va dir que el pare només podia instar al compliment de la sentència a l’institut dels seus fills, però no a la resta.

Els magistrats diuen que han de “reconèixer la legitimació dels alumnes i els seus pares que compareixen amb la legitimació que els atorga la condició d’usuaris singulars d’un centre escolar concret”. Pel que fa a les mesures que proposa el pare, el tribunal es remet a la seva interlocutòria del 4 de maig, on donava 15 dies a Cambray per ordenar mesures concretes.

Jucil no està legitimada

Per la seva banda, Jucil demanava l’execució forçosa de la sentència, que es garantís que qualsevol fill de guàrdia civil destinat a Catalunya rebi almenys el 25% de les hores de classe en castellà i que s’indemnitzi les famílies amb 450 euros per cada trimestre que no es compleixi la sentència. Tant la Generalitat com l’Advocacia de l’Estat van dir que Jucil no està legitimada per demanar l’execució forçosa.

El tribunal no accepta la personació de Jucil, ja que en els seus estatuts només al·lega que defensa el dret a la conciliació de la vida laboral i familiar dels seus associats, però els magistrats no aprecien una relació d’això amb la sentència sobre el castellà a l’escola. Tot i així, sí que obre la porta al fet que cada guàrdia civil personalment es personi a la causa si els seus fills van a escoles catalanes.

Vot particular

La interlocutòria està signada per tres magistrats, ja que els altres dos han formulat un vot particular discrepant. Tots dos coincideixen amb la majoria del tribunal de rebutjar la personació de Jucil, però també creuen que caldria rebutjar el pare dels dos alumnes.

Així, consideren que si en les reclamacions individuals en anteriors casos s’acceptaven pares que demanaven canviar l’atenció lingüística dels seus fills en concret, però es rebutjava la pretensió de canviar tot el sistema educatiu, ara caldria fer el mateix, ja que cap família es pot “atribuir-se la representació de l’interès col·lectiu”.

En el vot particular, els magistrats al·leguen que si s’admeten individualment les personacions de “desenes de milers” de pares en l’execució de la sentència, es convertiria el tribunal en un mecanisme de tutela de la prestació del servei en cadascuna dels milers d’aules de Catalunya. Així, consideren que la sentència del mateix TSJC vol garantir una regla, “no perseguir-ne excepcions puntuals o singulars” i incompliments episòdics.