Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de abril del 2024
Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de abril del 2024

El trist panorama comunicatiu català (1)

|

- Publicitat -

L’1-0 no vam implementar la República en part per tenir en contra els grans grups de comunicació espanyols, però sobretot els catalans, tant el Grup Godó i Zeta, com fins i tot l’editora del Diari Ara. Van escriure un relat per pressionar als líders independentistes, bany de sang, no ho podeu fer, seny i altres bajanades que es van acabar imposant en el nucli dur independentista.

Perquè atorgar milions d’euros als grups de comunicació que han tergiversat el procés independentista?

Publicitat

A cap país del món s’ajuda en diners als mitjans que van contra el país, cap diari espanyol ha fet la més mínima critica per la repressió espanyola contra els independentistes, tot el contrari han atiat l’odi contra els líders de la revolta contra Espanya que diuen ells. Les dades de les ajudes econòmiques i polítiques a favor del Grup Zeta i Godó són d’escàndol, sense aquestes ajudes de les administracions catalanes els dos grups editorials estarien en fallida.

I després de l’1-0 i malgrat la renúncia que van fer a la publicitat legitima del Govern de Catalunya han seguit rebent milions d’euros

Inexplicable, sincerament “de burros” amb perdó d’aquests bons animals, seguir pagant perquè dia a dia ens vagin estovant al Govern legítim de Catalunya, als seus presos polítics i els exiliats, i sobretot a la bona gent de l’ANC, Òmnium, CDR i entitats i gent de la societat civil, que són qui finalment fan por.

Grup Godó (La Vanguardia, Rac 1, 8TV, El Mundo Deportivo i diferents suplements editorials) rep més de 15 milions d’euros a l’any de les administracions catalanes (Govern, Ajuntament de BCN i altres ens supramunicipals)

Sense aquests diners el Grup Godó estaria en fallida tècnica, però a més, gràcies a aquests diners públics reforça la seva presència a la vida pública, okupa amb periodistes del seu grup les tertúlies de la ràdio i TV pública de Catalunya, i en una prova d’estratègia comercial decebedora, es promociones els periodistes de la competència als mitjans públics, com volem que Catalunya Ràdio superi a Rac 1, si des de l’ens públic promocionem les seves estrelles, cosa que ells no fan a l’inrevés.

El CAC en silenci i no s’atreveix a tancar 8TV que incompleix els requisits per mantenir la llicència

Segons la normativa de concessió de la llicència de televisió al Grup Godó, aquest estava obligat a la realització d’informatius i a mantenir la llengua catalana en situació prioritària, fa més de sis mesos que no realitzen informatius i relloguen espais per programes de tele deixalla com línies eròtiques o consultoris d’enganys per aprofitar-se de la gent, i el CAC, el Consell de l’Audiovisual callat igual que va estar callat mentre un dels seus membres, Eva Parera, feia campanya i era candidata a les municipals de Barcelona amb Manuel Vall, els que han aturat l’alcaldia independentista.

Grupo Zeta ( ara amb mans de Premsa Iberica, entre altres edita El Periódico i el diari esportiu, Sport), rep més de 10 milions d’euros a l’any per part de les administracions catalanes (Govern, Ajuntament de BCN i altres ens supramunicipals).

Malgrat la disminució de les vendes i de les audiències igual que La Vanguardia segueixen rebent milions d’euros, també del Govern de Catalunya, governi qui governi, sigui CiU, PDeCAT o ERC, ells segueixen cobrant. Ni tan sols hem pogut evitar que la venda de El Periódico anés a unes mans més properes al projecte independentista que podia representar Mediapro, hem assistit com el Grup conservador i antiindependentista, Premsa Iberica es quedava amb el grup editorial amb una quita del deute exorbitada.

Diari Ara, ha perdut més de 2 milions d’euros en els darrers anys, seguint tota una trajectòria negativa, avui el diari controlat per la família Rodés que a l’hora de la veritat es va negar a posar la publicitat de l’1-0.

Reben molts menys diners públics que els altres grups, la seva situació de viabilitat és complicada, el dia que el capitalista de veritat es cansi de posar diners a fons perdut el mitjà té els dies comptats, no el salvaran ni els Soler, Bassa o altres patums que hi tenen una participació petita. Tants esforços de diner públic invertit i el seu futur com a diari de la República està a la corda fluixa.

Grup El Punt-Avui, amb seu a Girona, en mans de l’expropietari del Grup Valvi que va decidir invertir en el grup, malgrat tot segueix perdent diners quasi 2 milions d’euros a l’any.

Era una gran aposta per consolidar un espai comunicatiu català, però les dades no són positives, tenen una TV que no s’ha consolidat com a alternativa, van adquirir el diari Avui que ha acabat sent un annexa del diari original El Punt. Van obrir un diari esportiu i una interessant revista econòmica que no ven exemplars, ha anat reduint plantilla en els darrers anys per intentar reduir el seu dèficit, igual que passa al Diari Ara, la dependència en el soci majoritari deixa el seu futur en l’aire. Rep lògicament importants ajudes públiques, lluny de les xifres desorbitades dels grans grups de comunicació.

Aquest és el trist panorama comunicatiu català actual, dos grans grups mediàtics contraris a la majoria social del país que segueixen rebent milions d’euros públics i que reben la vista grossa en el cas de la televisió del Grup Godó i dos grups mediàtics catalans propers al procés independentista amb moltes dificultats econòmiques per garantir la seva viabilitat.

Què podem fer per garantir una veritable estructura d’estat comunicativa? És possible reconduir-ho? Podem guanyar la República Catalana amb aquest panorama comunicatiu? Les respostes en un segon article en els propers dies, però una primera reflexió:

Som un país de talent empresarial, de petita i mitjana empresa, que són les que aguantant la crisi, de la mateixa manera que som un país petit i espavilat, som un país únic en els mitjans de comunicació de proximitat que són els únics que es van mantenir fidels al Govern de Catalunya i van practicar la desobediència sense por a l’estat repressor.

El potencial de la premsa de proximitat com a salvaguarda i inici d’un potent servei comunicatiu català en propers dies.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut