Divendres, 4 de desembre de 2020 - Edició 862
La República

El Teatre Lliure vol combatre el masclisme amb un fòrum de dones

El Teatre Lliure engega el proper 9 de març el fòrum ‘Dones lliures’, un espai de debat artístic i social que durant dues setmanes acollirà reflexions sobre les barreres que […]

Avatar
Agències 04/01/2019
Roda de premsa de presentació del cicle 'Dones lliures' al Teatre Lliure amb les coordinadores i dramaturgues de l'obra 'Clàssics desgenerats' i Les Impuxibles, autores de l'obra 'Aüc (el so de les esquerdes)' / ACN

El Teatre Lliure engega el proper 9 de març el fòrum ‘Dones lliures’, un espai de debat artístic i social que durant dues setmanes acollirà reflexions sobre les barreres que es troben les dones i el masclisme que “impregna” la societat actual. La iniciativa gira al voltant de dues línies, per una banda quatre sessions de debat entorn la projecció de documentals sobre el paper de la dona, com ‘La granja del pas’ de Sílvia Munt. D’altra banda, l’obra Clàssics desgenerats, en què vuit dramaturgues, entre elles Clàudia Cedó o Carla Rovira, “alliberen” de connotacions de gènere textos clàssics com Frankenstein o Electra. El cicle també inclou Aüc (El so de les esquerdes), de Les Impuxibles (Ariadna i Clara Peya) i Carla Rovira, una obra que arriba al Teatre Lliure després de girar per Catalunya com a clam contra la violència sexual.

“El meu punt de partida és el cabreig per la impunitat que exerciu els homes en general”, ha dit Clara Rovira en la presentació aquest divendres del cicle ‘Dones lliures’. Rovira és una de les vuit dramaturgues que han agafat un text clàssic i han fet una versió de 10 minuts desfent-se de la masculinització inherent en ells. El 17 de gener es podran veure les versions de Clàudia Cedó (Frankenstein), Carla Torres (Lolita), Denise Duncan (Otel·lo) i Carol López (El retrat de Dorian Gray). El 18 de gener serà el torn dels textos de Marta Buchaca amb La guerra dels mons, Marilia Samper amb Macbeth de Shakespeare, Carla Rovira amb Electra de Sòfocles i per últim Lali Àlvarez amb Lisístrata. La coordinació de Clàssics desgenerats és a càrrec de la dramaturga Cristina Clemente, que ha assegurat que l’exercici era “absolutament lliure” mentre fos “amb perspectiva de gènere”.

Amb aquesta llibertat Lali Àlvarez va triar Lisístrata d’Aristòfanes i ha fet “com si no ho hagués escrit un home”. “És tot un joc en el que Lisístrata ens porta a reflexionar sobre la situació de la infrarepresentació de la veu de la dona en el teatre contemporani de la nostra ciutat”, ha dit Àlvarez. I és que totes coincideixen en què “no els sobra feina” i que és necessari programar més creacions amb dones com a autores.

Enric Cambray, Anna Barachina, Roser Vilajosana, Eduard Buch, Clara Garcés, o Josep Julien són alguns dels intèrprets d’aquests clàssics versionats.

Projeccions i debats

El primer debat, el 9 de gener, girarà entorn a la censura amb la projecció de Pussy Riot: A Punk Prayer amb una xerrada posterior amb el col·lectiu El coño insumiso. El divendres 11 de gener es projectarà Miss Representation, sobre el lideratge, i el dia 12 Comandante Arian d’Alba Sotorra amb un debat amb periodistes de guerra sobre dones kurdes que no només havien de combatre Estat Islàmic sinó el masclisme per ser dones armades. El dia 13 de gener serà Organizar lo (im)posible de Xesca Salvà, un recull d’àudios de dones que viuen al carrer al barri del Raval. Per últim La granja del pas, de Sílvia Munt, sobre els afectats per la hipoteca.

Aüc, una clam contra la violència sexual

L’obra Aüc (El so de les esquerdes), de Les Impuxibles, és a dir les germanes Ariadna i Clara Peya, amb la contribució també de Carla Rovira, arriba al Teatre Lliure després d’estrenar-se el 2017 al festival Grec i haver fet gira per Catalunya. Júlia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya (piano) i Maria Salarich són les actrius d’una obra que vol allunyar-se dels tòpics sobre la violència masclista. A través de la paraula, el moviment i la música, tracten la violència sexual en un moment “necessari” on La Manada és al carrer “impunement i ja hi ha dones assassinades en el que portem d’any”. Clara Peya ha lamentat que el 85 % del públic que va a l’obra siguin dones, i que els pocs homes que hi van ho fan “per acompanyar”. “És molt significatiu. No veig cap grup d’homes sols. Encara es necessiten espais. Les millors dramaturgues actualment estan avui aquí i la sala no està plena”, ha dit Peya en referència a la roda de premsa de presentació.

Biblioteca feminista

El cicle també inclourà una biblioteca amb 50 títols imprescindibles del feminisme contemporani recomanats per diverses llibreries de Barcelona i dramaturgues, on s’hi podrà accedir a partir d’una hora abans de les projeccions o funcions.

Relacionats