Dijous, 22 d'octubre de 2020 - Edició 819
La República

El Reina Sofia exposarà artistes antifranquistes per commemorar la Constitució

Aquesta tardor el Museu Nacional Reina Sofia organitzarà dues exposicions per celebrar els 40 anys de Constitució espanyola. La primera exposició El poder del arte commemorarà la carta magna al […]

Joan Vila i Boix
Joan Vila i Boix 27/09/2018
La cabina, Antonio Mercero, 1972

Aquesta tardor el Museu Nacional Reina Sofia organitzarà dues exposicions per celebrar els 40 anys de Constitució espanyola. La primera exposició El poder del arte commemorarà la carta magna al Senat i Congreso. La segona Poéticas de la democracia: Imágenes y contraimágenes de la transición serà un homenatge a la Biennal de Venècia de 1976, alhora que es relatarà el naixement de la subcultura espanyola.

La mostra organitzada a les dues càmeres legislatives vol qüestionar els espais i fer que les obres exhibides adquireixin nous significats. En aquest sentit el subdirector del MNRS João Fernandes explica a La República com l’obra Antígona d’Elena Asins serà instal·lada al Senat, “un acte que no blanqueja cap ideologia, sinó tot al contrari”. I és la seva intenció, no ser còmodes, sinó donar nous discursos a les obres en funció dels nous espais on seran mostrades.

Juan Múñoz, Cinco figuras sentadas, 1996

La segona exposició tractarà la Transició des de l’òptica de l’antifranquisme. No debades la Biennal de Venècia del 1976 fou organitzada per tal de deixar en evidència el pavelló oficial de l’estat franquista i reivindicar la cultura d’avantguarda de l’oposició. La mostra es va titular: Vanguardia artística y realidad social en el Estado español, 1936-1976. Valeriano Bozal i Imma Julián, com a crítics van aconseguir reunir a Tàpies, Equipo Crònica, Eduardo Arroyo, Saura, així com la major part d’artistes de l’oposició.

En aquest sentit les declaracions de Ferran Garcia Sevilla a la carta dirigida a Manuel Borja-Villel: “No vull participar en aquest hipòcrita ball de disfresses que ha programat l’estat espanyol en la seva bel·ligerant, ferotge, continuada i antidemocràtica actitud referent a Catalunya”, quedarien en entredit, ja que per les declaracions de Fernandes a La República, la voluntat de les exposicions no és aquesta, sinó més aviat la de mostrar les contradiccions de la carta magna. D’altra banda el museu respecta les paraules de l’artista. Tot i això, les dues exposicions causaran polèmica entre el públic madrileny, per la seva clara aposta política, en un moment de polarització dels afers públics.

Relacionats