El ple del Tribunal Constitucional (TC) comença a deliberar aquest dilluns sobre la ponència que previsiblement avalarà la llei d’amnistia. El ple està previst de dilluns a divendres, tot i que inicialment estava fixat de dimarts a dijous, i només té un únic punt a l’ordre del dia: la ponència de la magistrada i vicepresidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán, sobre el recurs presentat pel PP contra la llei de l’oblit penal. A principis de juny es va filtrar bona part del contingut de la ponència que se sotmetrà a deliberació i que està previst que es voti durant la setmana. La proposta avala pràcticament tota la llei excepte tres punts menors.
El 9 de juny passat, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va ampliar el ple d’aquesta setmana dels tres dies habituals a cinc. Ho va fer a petició del magistrat conservador Enrique Arnaldo, que va demanar la mesura per poder analitzar a fons la ponència. Amb aquesta decisió, Conde-Pumpido busca que els magistrats tinguin prou temps per abordar els arguments de la ponència i del recurs del PP, i també que la deliberació no quedi interrompuda ni separada del moment de la votació. Allargar la deliberació fins al mes de juliol dificultaria enormement tenir degudament signada la sentència, inclosos els eventuals vots particulars, abans de les vacances d’estiu, asseguren fonts del tribunal.
El president del TC va consensuar la decisió amb Montalbán. El seu objectiu és enllestir en pocs dies la sentència sobre el recurs del PP per poder començar a estudiar la resta de recursos pendents i les qüestions d’inconstitucionalitat al mes de setembre. En total, el TC haurà de resoldre 30 qüestions, entre les quals hi ha els recursos presentats per les comunitats autònomes del PP, les qüestions d’inconstitucionalitat d’alguns tribunals i els recursos d’empara d’alguns líders del ‘procés’.
La ponència va arribar als magistrats el dilluns 2 de juny, tot i que es va filtrar a la premsa hores abans, i en l’últim plenari, iniciat el 10 de juny, la ponent ja va presentar als seus companys una primera anàlisi informativa de les línies mestres del seu text, un repàs general sense cap deliberació.
Aval de la llei excepte tres punts
A priori, el text de la sentència comptarà amb els vots de la majoria, és a dir, de sis magistrats proposats pel PSOE, i el vot en contra dels quatre proposats pel PP. L’esborrany de la sentència avala el nucli central de la norma i només introdueix alguns matisos sobre el seu abast. La ponència considera que el text és plenament constitucional excepte tres punts concrets. Així, estableix que l’amnistia ha d’incloure també els qui es van manifestar en contra del procés independentista; limita el seu àmbit d’aplicació entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, i obliga el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d’arxivar les causes comptables.
Contràriament al que pretén el recurs del PP, la ponència, de més de 200 pàgines, conclou que l’amnistia és constitucional. El text no fa cap menció específica al delicte de malversació, l’eix de les reticències del Suprem a l’aplicació de la llei d’amnistia, ja que el recurs dels populars no impugnava cap aspecte relacionat amb aquest delicte, i per tant la sentència no l’aborda.
En canvi, l’esborrany sí que dona la raó al PP en tres punts concrets. Els populars argumentaven que la llei és arbitrària i vulnera el principi d’igualtat perquè afecta els delictes comesos amb la finalitat d’impulsar el procés d’independència i també accions realitzades per agents policials, però no altres supòsits. La ponència estableix que cal incloure també les persones que es van manifestar contra el procés.
El text també modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023. Segons la ponència, aquesta indefinició pot ser inconstitucional, i per tant només es poden amnistiar els fets compresos entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023.
La tercera modificació fa referència a l’arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes. La llei estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades. L’esborrany hi afegeix també les acusacions populars personades.
Malgrat que la sentència pugui avalar l’amnistia, el Tribunal Suprem ja ha advertit que no pensa amnistiar automàticament els líders del ‘procés’. El magistrat instructor Pablo Llarena mantindrà l’ordre de detenció de Carles Puigdemont. Obviaran la sentència adduint que el TC no es pronuncia sobre el delicte de malversació. A més, el Suprem no aclareix la seva estratègia dilatòria. Podria elevar una qüestió prejudicial al TJUE o esperar que el TC resolgui la resta de recursos, inclosos els d’empara de cadascun dels amnistiables.
Després d’aquesta deliberació la seguiran les relatives a la resta de recursos que van presentar les comunitats autònomes i les qüestions de constitucionalitat de l’Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i un jutjat de Vilanova i la Geltrú.
Intents de retardar la sentència
El TC va rebutjar l’abstenció de Conde-Pumpido que demanava el PP adduint que la seva dona, la magistrada Clara Martínez de Careaga, va participar en l’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre la llei. Els populars buscaven d’aquesta manera debilitar la majoria progressista al tribunal. Després de la recusació del conservador José María Macías per haver participat en l’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la llei i de l’abstenció voluntària de l’exministre de Justícia socialista Juan Carlos Campo, l’equilibri de forces és de sis membres del sector progressista per quatre del sector conservador. Sense Conde-Pumpido haurien estat cinc progressistes per quatre conservadors. El ple entén que aquesta és una decisió “personalíssima” del magistrat, i que les parts no tenen la potestat per demanar-la.
Els magistrats també van aturar els intents del PP i del sector conservador del tribunal per ajornar el debat sobre la sentència. La majoria progressista va desestimar la petició d’obrir un tràmit d’audiència a les parts de cara a plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). També va rebutjar les peticions del PP per suspendre tota la tramitació fins que es pronunciï el mateix TJUE, i d’incloure en el procediment un informe elaborat pel sector conservador que defensa aquest ajornament. Els magistrats conservadors Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel van anunciar un vot particular. La resolució explicava que el promotor d’una qüestió prejudicial ha de ser un òrgan judicial, no les parts. I, per tant, remarca que “la mera petició” per part dels populars “no comporta, com a exigència inherent, l’obertura d’un tràmit formal”.
Així, el TC va deixar la decisió sobre la qüestió prejudicial en mans del ple que comença aquest dilluns. Serà aleshores quan, en el marc de la deliberació de la ponència, “s’avaluarà aquest extrem i s’adoptarà la decisió que s’estimi pertinent”. La mateixa decisió va prendre per la petició del PP de suspendre les deliberacions fins que el TJUE resolgui les qüestions prejudicials plantejades per altres tribunals. Serà el ple qui, durant la deliberació, “valorarà la possible concurrència d’una raó jurídica que determini la necessitat de posposar el dictat de la sentència”.
I pel que fa a l’escrit de tres magistrats del sector conservador perquè s’inclogui en el debat l’informe que van fer en defensa de l’ajornament, recordava que l’ordre del dia és potestat única i exclusiva del president.
