Divendres, 28 de gener de 2022 - Edició 1281
La República

El món cultural s’acomiada de Ramon Muntaner

La seu de la SGAE obre les portes per donar l’últim adeu al virtuós cantautor català

Agències 12/12/2021
El fèretre de Ramon Muntaner instal·lat a la seu de la SGAE de Barcelona. Imatge de l'11 de desembre de 2021.

El món cultural català, especialment el musical i teatral, s’ha acomiadat aquest dissabte del cantautor Ramon Muntaner, que va morir dijous amb 71 anys. La seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) ha obert les portes durant tota la tarda de dissabte per tal de donar l’últim adeu a qui va ser el director de l’entitat.

Des de primera hora hi ha hagut un degoteig de familiars i amics que s’han desplaçat fins a la sala habilitada al Passeig de Colom de Barcelona. Entre els assistents s’hi ha pogut veure l’activista i promotor musical Fede Sardà; el director del Barnasants, Pere Camps; l’actor i fundador de la companyia La Cubana, Jordi Millan, o la directora del Canet Rock, Gemma Recorder, entre altres. Aquest diumenge la seu de la SGAE també acollirà un acte privat exclusivament per a la família i les seves amistats més properes.

Reconegut i recordat per la seva faceta com a autor fonamental en la història de la cançó a Catalunya, Muntaner va ser el director de la SGAE a Catalunya i Balears des del 1996. Nascut el 29 de setembre de 1950 a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), va ser compositor, lletrista i també autor dramàtic. És autor de nou discos enregistrats, trenta músiques per a teatre, quatre curtmetratges, quatre llargmetratges i setze programes i sèries de televisió.

Muntaner va musicar els textos de diversos poetes catalans i va ser el primer a dedicar un disc íntegrament a Miquel Martí i Pol, ‘Presagi’, del 1976. Destaquen els seus discos ‘Veus de lluna i celobert’, del 1979; ‘Balades i cançons’, del 1980, i ‘El pas del temps’, del 1982. També és de destacar la composició de la música per a obres teatrals i pel·lícules com ‘La plaça del Diamant’, de Francesc Betriu, o ‘La teranyina’, d’Antoni Verdaguer.