Us imagineu a França, rebaixant el francès
Sí, és veritat que s’ha flexibilitzat el requisit lingüístic d’entrada per a les direccions de grans institucions culturals i museus a Catalunya. El Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Salvador Illa (PSC), i concretament el Departament de Cultura, liderat per la consellera Sònia Hernández, són els responsables i defensors directes d’aplicar aquesta fórmula.
La mesura estableix que els aspirants a dirigir aquests centres ja no han de demostrar el coneixement del català en el moment de presentar-se al concurs. Només cal que acreditin un “coneixement suficient” d’una de les dues llengües oficials del país. En cas de ser triats i no saber català, assumeixen un compromís contractual per assolir el nivell requerit en un termini màxim de dotze mesos.
Claus de la polèmica: Arguments i centres afectats
- Centres on s’aplica: Aquesta carència lingüística s’ha fet servir en els concursos de la Fundació Joan Miró i del MACBA. El Departament també posa com a precedent d’èxit el nomenament de María José Cifuentes al capdavant del Mercat de les Flors.
- Posició del Govern: Segons la consellera Sònia Hernández, rebaixar la condició inicial permet “aspirar a les millors candidatures internacionals” sense renunciar a la llengua, ja que el control posterior recaurà en cada institució.
- Crítiques del sector i l’oposició: Plataforma per la Llengua alerta d’un “patró preocupant”. Denuncien que infringeix la Llei de política lingüística, que exigeix el català com a condició prèvia per a càrrecs directius públics. Diverses veus culturals i polítiques de l’oposició qualifiquen la decisió de “destrucció del context i la memòria del país”.
El “silenci preocupant” d’Òmnium Cultural
Enmig d’aquest encesa polèmica pel retrocés del català a les institucions públiques, diversos sectors de la societat civil i de la defensa de la llengua han assenyalat amb alarma el silenci preocupant d’Òmnium Cultural. Tot i tractar-se de l’entitat cívica i cultural més gran de Catalunya, que tradicionalment ha liderat les mobilitzacions i les campanyes contra les retrocessos de l’idioma, la seva manca d’un posicionament públic contundent davant d’aquesta mesura ha generat crítiques i perplexitat, contrastant fortament amb la ràpida resposta i denúncia judicial impulsada per Plataforma per la Llengua.
