L’abraçada de l’os socialista dessagna els Comuns i ERC, mentre l’extrema dreta independentista capitalitza el descontentament del Fossar de les Moreres.
Hi ha imatges que resumeixen una època, i els actes d’ahir al Fossar de les Moreres en són el testimoni perfecte. La darrera enquesta de Sigma Dos publicada a El Mundo no és només un conjunt de dades fredes; és una radiografia precisa de la ràbia, el desengany i la reconfiguració absoluta del tauler polític català. El panorama que es dibuixa des de l’altar de la demoscòpia és desolador per al govern de Salvador Illa i els seus socis, i obre de bat a bat les portes d’un escenari que fins fa poc molts titllaven de distòpic: la possibilitat real d’un tsunami d’Aliança Catalana (AC) a la cambra catalana.
O ERC se separa del PSC o acabarà pitjor que e el segon tripartit
L’anomenat «efecte Illa» s’ha evaporat de cop. La caiguda del PSC és l’epicentre d’aquest sisme, i les rèplica estan destruint els qui li fan de crossa. Els Comuns pateixen una sagnia implacable que els deixa a la vora de l’abisme, fregant el risc de quedar completament fora del Parlament de Catalunya. Però el missatge més demolidor va dirigit a les files d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El retrocés republicà és un advertiment unànime de les bases: persistir en el suport acrític al socialisme espanyolista els pot costar una factura històrica i letal. L’electorat castiga la submissió, i la sagnia de vots cap a posicions més refractàries és ja un fet innegable.
Majoria absoluta inútil de l’independentisme: Junts, ERC, AC i la CUP sumen majoria absoluta
A la trinxera de l’oposició independentista tradicional, Junts aconsegueix aguantar el tipus i empata tècnicament amb ERC en la pugna pel lideratge del bloc, mostrant tímides millores estructurals juntament amb l’ascens de Vox en l’altre extrem de la cambra. Tot i això, qui realment somriu és la formació d’Sílvia Orriols. Mentre la CUP es llança a una agonia incerta on la seva representació perilla seriosament, Aliança Catalana es dispara a l’enquesta, capitalitzant la frustració col·lectiva de l’electorat. Qui de Junts i d’ERC demani perdó per aquests anys perduts i proposi un front independentista de veritat serà qui acabarà guanyant.
L’independentisme més dur ha trobat el seu nou far. Els esdeveniments viscuts ahir al Fossar de les Moreres no fan més que blindar una narrativa molt eficaç: AC domina com ningú l’art de la victimització, transformant cada atac de l’establishment en combustible electoral. El cordó sanitari s’ha tornat un bumerang. Amb unes esquerres afeblides i un catalanisme moderat desorientat, la victòria de la dreta identitària ja no és una hipòtesi de laboratori, sinó una certesa que truca amb força a la porta de la política catalana.
