Diumenge, 31 de maig de 2020 - Edició 675
La República

El Defensor del Poble ara s’entreté amb els senyals de trànsit i les multes que estiguin en castellà

El Defensor de Poble Espanyol vol imposar la llengua castellana a Catalunya

Frederic Sabartés
Frederic Sabartés 16/05/2020
Això no hi ha qui ho entengui!

En mig de la crisi sanitària i econòmica més bèstia de les darreres dècades, el Defensor del Poble espanyol sembla que s’avorria i ha reclamat als ajuntaments de Tarragona, Vilafranca de Penedès, el Masnou i Pineda de Mar, que utilitzin el castellà els senyals de trànsit “tal com ho estableix la llei”. Recorda que aquest “problema” va repetint-se any rere any i que provoca desenes de denúncies. “La problemàtica derivada de la senyalització de trànsit només en llengua catalana ha tingut com a conseqüència la remissió de diversos recordatoris de deures legals a diverses administracions locals catalanes”, ha assenyalat la institució en el seu informe anual.

El Defensor del Poble ha recordat a aquests quatre consistoris que han de complir la Llei sobre Trànsit. El text estableix que “les indicacions escrites dels senyals s’expressaran, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat”. “Si els ajuntaments pretenen que els ciutadans compleixin la normativa de trànsit, la senyalització en els municipis s’ha d’ajustar escrupolosament a la legalitat”, ha insistit l’entitat.

No obstant això, el text inclou un paràgraf que tira per terra el seu propi advertiment, ja que reconeix que no tots els incompliments de la normativa han derivat en la seva revisió i sanció. Diu exactament que “En els casos en què la informació en català era perfectament comprensible per qualsevol persona castellanoparlant, només es va enviar el recordatori de deures legals al consistori.” Doncs ja som al cap del carrer: per no entendre un senyal de trànsit amb unes senzilles indicacions, ser castellanoparlant no és cap impediment. Ha de tractar-se d’un impediment d’un altre caire, posem-ne ideològic, per exemple.

Seguint amb el disbarat, anomena un cas “més rocambolesc”, el d’una resolució de la Diputació de Barcelona, ​​amb relació a la queixa d’un ciutadà basc. L’administració aconsellava el resident d’Algorta (Biscaia) que, si tenia dubtes sobre els senyals al Masnou, havia d’haver trucat a un policia perquè li traduís les indicacions. El Defensor del Poble va recomanar la revisió d’ofici de l’expedient sancionador, suggeriment que va ser acceptada per aquesta diputació.

Denúncies només en català
En altres casos, els ciutadans es van queixar que les notificacions rebudes per les sancions que els havien imposat estaven únicament en català i no les entenien.
Segons ha explicat el Defensor del poble, l’article 3 de la Constitució estableix que el castellà és la “llengua espanyola oficial de l’Estat”. A continuació, disposa que la resta de llengües espanyoles són també oficials en les seves respectives comunitats autònomes.

En la Llei de Política Lingüística de 1998 de la Generalitat de Catalunya, s’acorda que el català i el castellà, com a llengües oficials, poden ser utilitzades pels ciutadans en totes les activitats públiques i privades, sense discriminació. Així mateix, indica que hi ha un compromís especial de les institucions catalanes per promocionar el coneixement i ús del català, independentment del seu caràcter oficial.

La norma fixa que en les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents en el seu àmbit lingüístic, s’utilitzarà el català. Però, els ciutadans tenen dret a rebre aquestes comunicacions en castellà, si així ho sol·liciten.

Així, en els supòsits plantejats, el Defensor va revisar la documentació aportada per comprovar si el ciutadà havia sol·licitat prèviament que l’avís estigués en castellà, quan el va rebre per primera vegada. Si no hi havia succeït així, la queixa no es va admetre a tràmit i es va procedir a arxivar-la.

Relacionats