La petició per utilitzar el català al Parlament Europeu continua estancada un any després que l’executiu de Pedro Sánchez fes aquesta promesa al Govern en el marc de la taula de diàleg. ERC vol que sigui una de les condicions per a facilitar la investidura del líder del PSOE. “Avançar en tots aquests nous acords passa també per culminar el compliment dels que ja estan rubricats, com l’ús de la llengua catalana al Parlament Europeu”, deia la carta que va publicar la cúpula d’ERC.
Tanmateix, Plataforma per la Llengua ho veu insuficient i va més enllà per reclamar l’oficialitat del català a la Unió Europea. “Volem el pa sencer, no engrunes”, reivindica la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana, a l’ACN. De fet, tot i que la Moncloa defensava que ho havia sol·licitat, a principis de juliol es va fer públic que realment l’Estat espanyol mai ha arribat a demanar l’oficialitat del català.
Per això, i aprofitant la presidència espanyola del Consell de la UE, Plana diu que és “un bon moment” perquè l’Estat “advoqui per la presència del català de manera oficial”. “No volem promeses, volem fets”, avisa la representant de l’entitat, que intensificarà la seva campanya per exigir que el català sigui llengua oficial a la UE.
Així mateix, l’entitat remarca la importància d’aconseguir l’oficialitat a tota la UE, ja que s’hi vincula, entre altres elements, l’etiquetatge de productes.
Promeses a la taula de diàleg
En l’última reunió de la taula de diàleg el 27 de juliol del 2022, el govern espanyol i el català van tancar dos acords: un per “superar la judicialització i reforçar les garanties” i un altre per “la protecció i l’impuls de la llengua catalana”.
En aquest segon acord, la Moncloa va prometre, d’una banda, impulsar la revisió del reglament del Senat perquè es pogués intervenir en català i, per l’altra, demanar “a la presidència del Parlament Europeu que consideri el català com a llengua d’ús al ple i a efectes de l’exercici del dret de petició davant la institució”. Un any després cap d’aquestes promeses ha esdevingut una realitat, per la manca de compromís del govern espanyol.
