El ciberassetjament és una de les formes de violència que més ha crescut en els darrers anys contra les dones periodistes i, segons la Unesco, el 73% de les professionals l’han patit quan les informacions publicades han resultat “incòmodes”. Així ho han denunciat aquest dilluns diverses associacions professionals, aplegades en un manifest conjunt que s’ha fet públic en el decurs d’una jornada al Parlament de Catalunya amb Mònica Terribas, Cristina Puig, Ariadna Oltra, Laia Serra, Marta Corcoy i Magda Gregori. Elles i altres veus femenines del periodisme han exposat els seus casos i debatut sobre l’estat de la qüestió del ciberassetjament a les professionals, i han fet una crida al compromís de “tots” per fer-hi front.
El Parlament ha acollit aquest dilluns a la tarda la jornada ‘Ciberassetjament a les dones periodistes: una forma de violència creixent’, organitzada per l’Associació de Periodistes Parlamentaris – Col·lectiu Ciutadella amb el suport de les principals associacions periodístiques del país, com el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el grup de periodistes Ramon Barnils i també el col·lectiu On són les dones, entre altres.
A l’acte hi ha participat, entre d’altres, les periodistes Mònica Terribas, Cristina Puig, Gemma Herrero i Ariadna Oltra, que han parlat de les seves experiències professionals. Insults, atacs a la professionalitat, difusió de notícies falses, difusió d’imatges i informacions personals “per desestabilitzar psicològicament” –en expressió de Terribas-, són algunes de les formes de maltractament que s’han posat sobre la taula.
Abans de la seva conversa han intervingut per radiografiar la situació Magda Gregori, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Elisenda Rovira, vicepresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils; Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; Laia Serra, membre del Sindicat de Periodistes i Laia Serra, advocada penalista, experta en violències masclistes digitals.
“No ens faran callar”
La també periodista i una de les principals impulsores de l’acte, Sara González, ha donat la benvinguda recordant que un 73% de les dones periodistes pateixen, segons la UNESCO, aquest tipus de violència, “especialment quan els temes tractats i la informació sacseja el poder”. Aquest acte, ha dit, “és per deixar clar que ni callarem ni ens faran callar i que la resposta ha de ser i serà col·lectiva; perquè cap companya se senti sola”.
González, que mesos enrere va ser víctima de crítiques enceses a la xarxa després de destapar el cas Dalmases, ha fet èmfasi en que “més enllà de l’impacte personal” que generen els insults i les faltes de respecte a través de les xarxes, “l’objectiu que busquen és dissuadir i silenciar, lesionar la llibertat de premsa i el dret a la llibertat d’informació de la ciutadania”.
Ella mateixa ha anunciat que activaran l’etiqueta #prouassetjamentperiodistes perquè quan alguna periodista es trobi en una situació com les que s’han relatat avui “la resposta sigui col·lectiva, hi hagi acompanyament i no se senti mai més ningú sola”.
El manifest
En termes similars s’expressa el manifest que les participants a l’acte i les diverses associacions professionals han subscrit, quan apunta que “només des del compromís de tots els sectors implicats i d’una actuació conjunta es podrà avançar cap a l’exercici de la professió en condicions d’igualtat, una realitat que és lluny per molt que ens intentin convèncer de que ja s’ha fet molt de recorregut”.
El text sosté que la problemàtica no pot limitar-se a “interpel·lar els assetjadors”. En la mateixa línia, demana “cartografiar què està passant” i “registrar els casos perquè no siguin ni banalitzats ni oblidats, posar noms i cognoms a l’assetjament i assenyalar els objectius”.
Una de les qüestions que ha planat durant l’acte ha estat com es decideix on acaba la llibertat d’expressió i on comença l’assetjament. L’advocada Laia Serra ha exposat que la legislació ha evolucionat però que resta pendent, entre altres, el desenvolupament normatiu del Dret a la Informació.
Com resa el propi manifest, i com s’han queixat la majoria de les dones que han intervingut, l’autoregulació dels mitjans “fa anys que s’ha demostrat insuficient per garantir la dignitat de l’ofici i protegir els drets laborals i drets de les periodistes a treballar lliures de totes les formes de violència”. En aquest sentit, la jornada ha servit també per reclamar als mateixos mitjans de comunicació i als poders públics “mecanismes” per barrar el pas als “assetjadors”.
“L’abordatge seriós de plans d’igualtat i protocols contra l’assetjament i el ciberassetjament, així com la seva implantació i seguiment, continua sent una gran assignatura pendent. Els mitjans de comunicació i les institucions, com a pilars de les societats democràtiques, s’han de comprometre activament amb l’erradicació de totes les violències que pateixen les periodistes, un criteri que ha de ser tingut en compte a l’hora d’accedir a la concessió de recursos públics”, proposa el text en aquest sentit.
A l’acte hi ha assistit una nodrida representació de dones periodistes, i també d’alguns homes. Pel que fa a representants polítics, hi ha assistit l’exsecretari general de Junts, Jordi Sánchez, diputats de la seva formació, la CUP, ERC, PSC i els Comuns. La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, ha estat l’amfitriona de l’acte i ha pronunciat un parlament de benvinguda en el qual ha fet extensiva la situació de ciberassetjament de les dones periodistes al de les polítiques.
