Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

Coixet exporta el discurs unionista contra els republicans al Festival de Segòvia

El passat dia 23 de setembre, Isabel Coixet es va expressar en aquests termes a la cloenda del festival de cinema de Segòvia: “És dur que et tirin banderes a […]

Joan Vila i Boix
Joan Vila i Boix 25/09/2018
La directora de 'La llibreria', Isabel Coixet, a la catifa vermella dels Premis Gaudí / ACN

El passat dia 23 de setembre, Isabel Coixet es va expressar en aquests termes a la cloenda del festival de cinema de Segòvia: “És dur que et tirin banderes a la cara o et diguin feixista cada vegada que surts de casa per no portar el llaç groc”. La directora també va comentar que ha pensat a denunciar la situació a l’autoritat competent, però no té clar qui hi podria posar remei. Ha aclarit que la seva sensació és de soledat.

En la mateixa presentació de la pel·lícula ha afirmat que l’unionisme opta cada dia més pel silenci, cansat de debatre en cada moment de la vida quotidiana. Pel que fa al clima de pressió sobre els que no estan a favor de la independència de Catalunya, creu que el sentit de l’humor és l’arma de molts per superar el seu dia a dia. Sobre aquest tema ha aclarit que els no independentistes cada dia estan més en “terra de ningú”.

La directora catalana ja va denunciar la seva situació el passat octubre aprofitant la presentació del seu últim film: La llibreria. Llavors declarava: “Tothom pot estar cansat, però el que canvia és que tinguis escarnis a la porta de casa teva”. Dos dies després aclaria a El País que “ens estan fent fora de Catalunya”. Alhora que afirmava “tenir atacs d’angoixa” per culpa de la política al mateix rotatiu.

La directora de cinema presenta per tant una versió dels fets que, segurament no coincideix gaire amb la realitat. Les agressions independentistes a unionistes, si s’han fet, han comptat amb una gran propaganda per part de tots els mitjans de comunicació de l’Estat, alhora que ningú ha impedit a la directora tenir cap opinió. En els seus raonaments, però sempre ignora els presos polítics i exiliats, siguin polítics o artistes. Per últim, Isabel Coixet mai ha demostrat amb cap prova el seu assetjament, sigui polític o artístic.