Dilluns, 18 de gener de 2021 - Edició 907
La República

Cinc pel·lícules per entendre la corrupció a Espanya

La corrupció és una de les principals preocupacions dels ciutadans de l’Estat. El 39,2% de la població el considera el segon problema més greu, per sobre seu només hi ha […]

Redacció
Redacció 28/08/2018
Una imatge del film 'Cien años de perdón' / ACN

La corrupció és una de les principals preocupacions dels ciutadans de l’Estat. El 39,2% de la població el considera el segon problema més greu, per sobre seu només hi ha l’atur. El cinema produït a l’Estat durant els últims anys se n’ha preocupat, ha explorat la temàtica i també ha volgut donar solucions. Per això us presentem cinc films que ajuden a entendre la problemàtica de la corrupció al regne. Una problemàtica que ve de temps ençà. Per això el nostre recull comença al segle XVI i acaba al XXI.

Oro (Agustín Díaz Yanes, 2017)

La conquesta d’Amèrica va estar marcada pels somnis de l’or. La visió del mineral àuric va enlluernar a molts nobles que viatjaven a través de l’oceà per fer fortuna. També va crear les situacions perfectes per l’assassinat, la corrupció i l’esclavitud de tot un continent. Díaz ens explica una història inspirada en les expedicions de Núñez de Balboa i Lope de Aguirre. L’aventura comença in media res, enmig de la selva amazònica. L’ànsia de l’or consumeix els soldats i atomitza el grup, mostrant les misèries morals i polítiques dels nobles enviats pel rei a cercar la ciutat dels sostres d’or.

Cien años de perdón (Daniel Calparsoro, 2016)

Diuen els castellans que qui roba a un lladre té cent anys de perdó. Aquesta pel·lícula, inspirada en l’atracament al Banc Central de Barcelona, mostra com una colla de lladres assalta un banc a València. Encapçalats per l’Uruguaià i submergits en una atmosfera completament asfixiant, els atracadors hauran de descobrir la manera de sortir de l’edifici sense ser detinguts. El film despulla la classe política de l’estat, mostrant les seves misèries en una trama que ens tindrà enganxats a la televisió amb l’ai al cor.

El hombre de las mil caras  (Alberto Rodríguez, 2016) 

Els anys vuitanta a Espanya van ser anys de plom, corrupció i Felipe González. El hombre de las mil caras explica la història de Luis Roldán, l’ex cap de la Guàrdia Civil que va aconseguir robar 1.500 milions de pessetes i fugir del país el 1993. El film és narrat des del punt de vista de Francisco Paesa, agent secret espanyol involucrat en diverses operacions de dubtosa legalitat, entre les quals l’ajut a Roldán. La pel·lícula mostra uns fets famosos, però ja oblidats, d’un moment en què la lluita contra ETA va permetre cometre barbaritats, alhora que l’encobriment d’alguns corruptes.

Murieron por encima de sus posibilidades (Isaki Lacuesta, 2014)

Cinc malalts mentals ordeixen un pla per castigar els rics per la crisi econòmica que pateixen. Els bojos elaboren una conxorxa a l’alçada de la seva follia per salvar l’economia espanyola i mundial. La seva idea és segrestar el president del Banc Mundial per exigir-li que tornin tot allò que han robat. El film té certs tocs tràgics, alhora que planteja la clàssica dicotomia entre bogeria i lucidesa. Una dicotomia hereva del Quixot. Muerieron por encima de sus posibilidades explica una història surrealista, dantesca i divertida. Isaki Lacuesta porta l’humor negre a l’enèsima potència.

El Reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)

Un influent vicesecretari autonòmic amb un futur prometedor cau en desgràcia per culpa d’unes filtracions a la premsa, que afecten el seu millor amic. El partit tanca files al seu voltant, traït per tothom, decideix no caure sol. Amb la sola ajuda de la seva dona i la seva filla entrarà en una espiral de supervivència, que posarà les elits en evidència. El protagonista actua contra un sistema de partits que fa caure als reis, per deixar intacte el reialme.

Estrena aquest setembre.

Relacionats