La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per la Transició Ecològica, Sara Aagesen, diu aquest diumenge a ‘La Vanguardia’ que “cap instal·lació, ni nuclear ni cap altra, es tanca si s’incompleix el principi de garantia de subministrament”. Gairebé una setmana després de l’apagada, Aagesen nega que la crisi elèctrica qüestioni el calendari per tancar les nuclears i, en tot cas, recorda que la Llei del Sector Elèctric inclou “alt i clar” un “ancoratge” per garantir el servei. “De moment aquest ancoratge no és necessari en el cas de les nuclears”, afirma. Aagesen defensa les renovables i les interconnexions, i diu que a Catalunya hi ha temps “per saber què es pot fer i què no”.
Aagesen manté que el govern espanyol encara no sap “qui va fallar” en l’apagada de dilluns, però que hi va haver “un cúmul de situacions”. “Totes les hipòtesis estan sobre la taula”, recorda, assenyalant també que l’executiu espanyol no vol “alimentar teories sense tenir la informació”.
La vicepresidenta tercera admet que pot ser “frustrant i estressant” no comptar ja amb respostes, però que cal “rigor tècnic”. Així mateix, rebutja demanar per ara la dimissió de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, perquè “no hi ha motius per demanar cap dimissió”. “Quan sapiguem les causes podrem prendre les mesures necessàries perquè garantir que no es repeteixi. Només llavors es podran demanar responsabilitats”, puntualitza.
En línia amb altres responsables del govern espanyol i català, Aagesen titlla “d’irresponsabilitat” culpar les renovables de l’apagada de dilluns. “És simplista des del punt de vista tècnic i, fins i tot, podria haver-hi interessos d’anar en contra de les renovables”, afirma, assenyalant que “fa molt temps” que hi ha qui vol estigmatitzar les energies verdes.
Malgrat això, Aagesen admet que ara “s’està operant amb prudència” en el sistema i que hi ha una major presència d’energia provinent de plantes convencionals per donar “certesa”.
En tot cas, la vicepresidenta també nega que l’apagada hagi espantat les inversions en nuclears a Espanya, i apunta a tot el contrari.
Interconnexions i nuclears
Preguntada en concret sobre el projecte d’interconnexió de l’empresa privada Forestalia, que va rebre informes negatius de la Generalitat, Aagesen diu que les interconnexions formen part de la planificació actual fins al 2030 i que és especialment important el vincle amb França, que s’està reclamant en l’àmbit de la Unió Europea.
Segons Aagesen, les interconnexions “fan el sistema més robust”. “D’aquí a 2035 poden passar moltes coses, molt positives per al sistema nacional, i pot haver-hi una transformació a Catalunya sobre cadascuna de les necessitats que permeti tenir certeses sobre què és possible i què no és possible fer”, assenyala.
Aagesen insisteix a donar un “missatge de tranquil·litat” sobre el calendari de tancament de les nuclears a Catalunya, amb Ascó I pel 2030, Ascó II pel 2032 i Vandellòs pel 2035. “El sistema energètic està evolucionant a passos de gegant tecnològicament, en formes d’integració i amb avanços en interconnexions (…) estarem tota l’estona pendents de com va avançant el nostre sistema”, diu.
Així mateix, remarca que cal “planificar” la transició que hi haurà en les zones que actualment acullen les nuclears per “anticipar actuacions i mesures i donar oportunitats”. D’altra banda, avisa que cap dels propietaris de les nuclears ha demanat “oficialment” una pròrroga.
Sobre els residus radioactius, la vicepresidenta tercera rebutja rebaixar la taxa Enresa, perquè no vol que “siguin els consumidors qui paguin el cost de la gestió dels residus nuclears”. “Hem estat molt clars, és un cost intrínsec de la generació elèctrica, i seria una ajuda d’estat pagar el cost de la gestió de residus”, remarca. Així mateix, defensa que l’augment s’ha fet arran de l’actualització del pla de gestió de residus, que no es renovava des del 2006, i que implica un cost de 20.000 milions que obliga a reajustar la taxa.
