Dimecres, 28 de setembre de 2022 - Edició 1525
La República

Aragonès formularà una “proposta àmplia” per l’autodeterminació més enllà de l’independentisme al DPG

El president situa CUP i comuns com a socis preferents per a negociar els pressupostos i tanca la porta al PSC

Agències 23/08/2022
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la valoració del primer any de mandat. Data de publicació: dimarts 24 de maig del 2022, 14:02 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

El president del Govern, Pere Aragonès, formularà una proposta “molt més àmplia” per l’autodeterminació, més enllà de l’independentisme, durant el debat de política general al Parlament. El debat se celebrarà l’última setmana de setembre. En una entrevista a l’ACN, Aragonès afirma que “és l’hora d’una proposta inclusiva de solució del conflicte polític i que permeti que a la ciutadania de Catalunya se la tracti com a major d’edat”. D’altra banda, ha situat la CUP-NCG i En Comú Podem com a socis preferents i com a “aliances més coherents” per a negociar els pressupostos del 2023. Per contra, el cap del Govern no es planteja acords amb el PSC per als comptes perquè tenen “projectes de país diferents”.

 

Aragonès ha assegurat que treballarà per una iniciativa “àmplia” i “inclusiva”, al mateix moment en què el Govern està “obrint la carpeta antirepressiva” amb l’Estat espanyol. “Soc molt perseverant, i seguiré amb una via àmplia que inclogui aquelles persones que creuen que els conflictes polítics es resolen deliberant, escoltant i prenent decisions a les urnes”.

 

D’altra banda, el cap del Govern presentarà en aquest debat d’inici de curs propostes “concretes” davant un context que considera “crític” pel “patiment que estan tenint cada vegada més famílies per arribar a final de mes”. Aquestes iniciatives s’han de concretar amb els comptes del 2023, amb el qual l’executiu aspira a impulsar les transformacions que es va marcar a l’inici de la legislatura: verda, social, feminista i de compromís democràtic.

 

Els pressupostos

 

Abans de vacances, el conseller d’Economia, Jaume Giró, ja va concloure la primera ronda de contactes per a elaborar el pressupost de l’any que ve. El president, amb qui voldria que tiressin endavant? “Amb qui sigui més coherent amb el projecte i els compromisos amb la ciutadania”. Aragonès recorda que el Govern no té majoria parlamentària, i que “l’àmbit natural de treball” és amb la CUP, amb qui van arribar a un acord d’investidura, i amb En Comú Podem, que és qui va acabar facilitant que els pressupostos del 2022 tiressin endavant.

 

I amb el PSC? “Hi ha altres models de societat i de país que no són els nostres, i seria molt difícil arribar a un acord”, ha raonat, en referència als socialistes. I ha afegit que “no tindria cap mena de sentit” anar a buscar als de Salvador Illa si el Govern té “alternatives” que permetrien un pressupost “més coherent i d’acord amb els compromisos de legislatura i investidura”.

 

La voluntat és que els comptes puguin entrar en vigor l’1 de gener del 2023, i el cap del Govern no preveu “cap retallada”. “Seran uns pressupostos expansius”, s’ha compromès.

 

La taula de partits plantejada pel PSC “no serviria per a res”

 

El cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, continua reclamant a Aragonès reunir la taula de partits. Però el president del Govern creu que, “per tractar els temes que proposta el PSC, no cal”. “Proposen temes com el suport al Mobile World Congress, un Pacte Nacional per la Indústria o com gestionem els fons europeus; i tots aquests àmbits ja tenen espais on hi participen institucions i forces polítiques”, ha justificat. “Muntar una taula de partits a Catalunya sense parlar del conflicte polític no serviria per a res, desvirtuaria la mateixa idea de diàleg i negociació”, ha continuat.

 

A més, Aragonès ha acusat els socialistes de “no tenir una proposta política” per a la relació entre Catalunya i Espanya: “Com que no en tenen, volen que el diàleg i la negociació vagi d’altres coses”. “No ens diuen si els queda bé la situació actual, si el que volen és una reforma constitucional, una reforma de l’Estatut…”, ha considerat. I els ha instat a plantejar “una agenda” en aquest sentit.