Una cinquantena de professionals de l’audiovisual denuncien discriminació racista i LGTBIfòbica en l’entorn laboral

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – Una cinquantena de professionals de l’audiovisual denuncien discriminació racista i LGTBIfòbica en l’entorn laboral, a banda d’exclusió i manca d’oportunitats. Aquestes són algunes de les primeres conclusions extretes de la primera fase del darrer estudi qualitatiu i quantitatiu elaborat per Dones Visuals, que vol posar de manifest les discriminacions que diversos col·lectius viuen de forma recorrent i que podrien explicar la seva infrarepresentació dins del sector audiovisual. Aquest treball s’emmarca dins del Pla estratègic per un audiovisual igualitari i inclusiu d’aquesta associació i neix de la necessitat de dissenyar noves mesures correctores i entorns de formació per vehicular un audiovisual equitatiu, ric i divers.

Les 52 entrevistes s’han realitzat a professionals de diferents àmbits, amb diferents trajectòries i anys d’experiència, però totes elles revelen les diverses formes de discriminació que pateixen aquests perfils. En el cas del col·lectiu LGTBI, moltes de les persones expliquen haver patit actituds LGTBIfòbiques, des d’agressions físiques i verbals, fins a un constant qüestionament del talent i la professionalitat. De la mateixa manera, en alguns casos també es trasllada a entorns educatius de l’àmbit audiovisual.

Publicitat

Segons l’estudi, també s’evidencien discriminacions patides per dones i identitats racialitzades, que van des de la negació de la seva identitat catalana o el qüestionament del seu talent, fins a la insinuació que gaudeixen d’un “privilegi” racial. Pel que fa a la creació, hi ha un sentiment d’encasellament en el tipus de contingut que poden fer, i discriminacions en els processos de càsting, com expressa una de les testimonis. “Si una actriu normal dedica una hora al dia a trobar càstings, jo hi dedico tres perquè tinc moltes menys oportunitats”, recull el document.

En el cas de les discriminacions patides per persones amb diversitat funcional i/o intel·lectual, es manifesten especialment a partir de l’exclusió laboral, la instrumentalització en l’obtenció d’ajuts públics, i l’exclusió en els estudis de cinema i audiovisuals. “Les persones sordes no podem estudiar audiovisual”, expressa una de les entrevistades que subratlla la impossibilitat de convalidar assignatures on hi ha el requisit de l’audició.

L’anàlisi de les entrevistes també posa de relleu altres temes com el context socioeconòmic, on es plantegen les dificultats per accedir al sector. Arran de les declaracions, també es percep que moltes de les persones entrevistades parlen d’hostilitat de l’entorn laboral, situacions d’abús i d’assetjament sexual, així com d’una resistència en apostar pel talent femení. “Tu mai faràs de catalana” o “ets massa lesbiana i al client no li agradaràs” són algunes de les frases que s’han de sentir algunes dones i identitats dissidents quan busquen feina en el sector audiovisual català, conclou l’estudi.

<strong>El cinema i l’audiovisual com a generador de referents</strong>

Els primers resultats d’aquest estudi es presenten dins del marc d’Acció Dones Visuals – Dies d’indústria, un espai per crear aliances, debat i reflexió, organitzat per l’associació Dones Visuals, que reuneix gairebé 700 professionals de tots els oficis de l’audiovisual, i que es portarà a terme entre el 27 al 29 de juny, a La Bonne, l’SGAE i el CCCB a Barcelona.

Enguany, es vol reflexionar i debatre sobre el poder de l’audiovisual i el cinema per generar imaginaris i referents, i es farà amb dues sessions de masterclass amb Nina Menkes i Claire Atherton, així com espais i trobades per generar aliances, i la presentació d’una vintena de projectes liderats per dones.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió