ACN Barcelona – Un analista de la conducta criminal de la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) dels Mossos d’Esquadra ha assegurat aquest dijous que el rider jutjat per abusar o agredir sexualment quatre noies entre novembre del 2020 i gener del 2021 a Barcelona hauria seguit actuant si no hagués estat arrestat per la policia catalana. En la tercera sessió del judici a l’Audiència de Barcelona, aquest expert creu que la “doble escalada” en la velocitat i intensitat dels atacs suposava un “greu perill”. A més, el fet de gravar l’últim atac amb el seu mòbil fa pressuposar que el volia rememorar i que n’hauria intentat més endavant.
L’analista de conducta criminal ha assegurat que el violador en sèrie representava un “greu perill” en la seva evolució, ja que l’escalada en velocitat i intensitat dels assalts sexuals era cada cop més alta, amb més intrusió cap a les víctimes, ja que el primer cas van ser uns tocaments lleus al cul i el cinquè dels investigats ja va ser una penetració genital. Entre el primer i el suposat segon cas, que finalment no és jutjat van passar uns 40 dies, entre el segon i el tercer, vuit dies, i entre el tercer i el quart, només quatre dies. Justament, entre el quart i el cinquè cas, va passar menys d’una hora, i segons l’analista, el segon assalt d’aquella nit va ser per la frustració de no haver pogut consumar el primer. Sobre el fet de gravar l’última agressió, la més greu, ha dit que això “assegura que hi hauria hagut un altre” assalt si no hagués estat detingut.
També ha explicat que totes les víctimes s’assemblen bastant: noies joves, constitució menuda i amb el cabell fosc, llarg i llis, cosa que reforça la tesi d’un sol autor. “Hi ha un procés de selecció, no pot ser casualitat”, ha reblat. El modus operandi també era el mateix: aprofitar l’uniforme de repartidor en temps de toc de queda, entrar amb la víctima al portal, interactuar-hi verbalment, seguir-la a l’ascensor o l’escala i intentar abusar d’ella. Si es resistia, fugia, ni amenaçava ni pegava, i no feia servir violència instrumental per aconseguir el seu objectiu. L’única motivació de l’autor era la “satisfacció hedonista”, sense cap altra “distracció” com un possible robatori, segrest o humiliació de la víctima. No obstant això, creu que el fet de gravar l’última agressió evidencia que no hi havia penediment i que volia una mena de “trofeu” o “souvenir” per rememorar els fets.
