ACN Cerdanyola del Vallès – La nova campanya d’excavació i estudi arqueològic a la zona del Kurdistán de l’Iraq en què participen investigadors del Departament d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha permès descobrir restes clau per al coneixement de l’aparició de l’agricultura i les primeres ciutat-estat. Des del 2015, els investigadors de la UAB duen a terme un projecte internacional de recerca arqueològica a la regió denominada històricament Mesopotàmia septentrional. En les darreres campanyes s’ha treballat en diversos jaciments: dos en la zona muntanyosa de Zagros i un a la planta del riu Tigris. Cada jaciment arqueològic que és objecte de recerca correspon a una època i moment de canvi històric concret.
En primer lloc, a les coves de Gali Chan, a la zona de Zagros, s’han identificat campaments temporals dels darrers caçadors/recol·lectors. Les restes recuperades indiquen un règim de vida nòmada i d’espais bivac amb activitats de cacera i sobretot de preparació d’eines de sílex en el moment previ a l’adopció de l’agricultura i la ramaderia.
En segon lloc, i també a l’àrea muntanyosa del Zagros, el projecte estudia el jaciment de Banahilk, un poblat d’agricultors ramaders consolidats del període Halaf. És el poblat més oriental conegut, del qual s’han recuperat ja diverses cases de planta rectangular, arquitectura en terra i els principals agençaments domèstics, com cubetes, fogars o forns. També s’hi han trobat penjolls o vasos de pedra, que mostren la seva connexió amb les xarxes de distribució d’Anatòlia i Iran.
L’estudi de les evidències agrícoles (cereals i lleguminoses) i ramaderes (ovelles, cabres, bòvids i suids) indiquen la complexitat de la vida pagesa en el moment de sorgiment de al propietat privada.
En tercer lloc, a la zona de la plana del riu Tigris, al nord de Mesopotàmia, s’està excavant el jaciment de Gird Laskhir. És un assentament que, per les seves dimensions -4 hectàrees i 14 metres d’altitud- es pot considerar petit en relació a la grandària de les ciutats antigues. Es considera un dels assentaments que va estar ocupat permanentment en els períodes històrics del Calcolític i l’Edat del Bronze antic i mitjà. Els habitatges que s’han recuperat indiquen tècniques arquitectòniques molt desenvolupades amb complexes construccions multicel·lulars. En aquestes s’han pogut documentar espais per a la cocció, preparació i consum d’aliments. A través dels estudis fets s’ha conclòs que hi havia un consum molt elevat de cereals i lleguminoses, així com l’explotació d’animals domèstics, particularment ovins i bovins.
<strong>Enterraments i connexions d’intercanvi</strong>
D’altra banda, en les campanya de 2023 i 2024 s’han descobert enterraments, amb mobiliari molt ric, que demostren que la ciutat de Laskhir participava en les xarxes d’intercanvi de productes amb les regions del sud (Baixa Mesopotàmia) i de l’est (Zagros i l’Iran) i de l’oest (llevant i Vall de l’Èufrates). Els productes que s’intercanviaven eren joies i pedres semiprecioses, com obsidiana, lapislàtzuli o cornalina. També s’intercanvien productes per a la construcció o altres activitats tècniques. També es va poder estudiar i restaurar el mobiliari d’una tomba monumental en la qual es va poder descobrir una concentració de 20 atuells ceràmics i altres objectes de luxe.
Els treballs de camp que s’han fet entre l’abril i el maig van acabar dissabte passat. Ara comencen les analítiques en els laboratoris per avançar en el coneixement històric d’aquesta regió, una de les més dinàmiques a la prehistòria i als inicis de l’antiguitat.
El projecte de la UAB és l’únic a l’estat espanyol en aquesta àrea del món i s’està efectuant en el marc de la cooperació amb les institucions del país tant a nivell de recerca com en la part acadèmica. Es tracta d’un projecte internacional coordinat pel catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB Miquel Molist i la professora agregada del mateix departament Anna Bach. En el projecte hi participen investigadors i investigadores del Grup de Recerca Arqueològica de la Mediterrània i del Pròxim Orient (GRAMPO) – Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO) del Departament de Prehistòria de la UAB, de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i de la Universitat Salahaddin (Erbil, Kurdistan iraquià), amb el suport del Museu Arqueològic Nacional d’Erbil i del Museu d’Arquelogia de Catalunya (MAC).
