Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1532
La República

Rafael Vallbona relata un ‘true crime’ de la Barcelona 60 a ‘La musa de la plaça Reial’

ACN Barcelona – L’escriptor Rafael Vallbona ha publicat ‘La musa de la plaça Reial’ (Univers). Basada en fets i personatges reals, la nova novel·la de la col·leccio´ Univers Noir s’endinsa […]

Agències 31/08/2022

ACN Barcelona – L’escriptor Rafael Vallbona ha publicat ‘La musa de la plaça Reial’ (Univers). Basada en fets i personatges reals, la nova novel·la de la col·leccio´ Univers Noir s’endinsa en els inicis del club Jamboree i ficciona la vida de la cantant del jazz Gloria Stewart. Vallbona recupera a la novel·la un obscur ‘true crime’ de Barcelona i elabora una reconstruccio´ novel·lada d’un seguit de fets que van succeir entre 1962 i 1964, l’anomenat Crim dels Existencialistes. La veu de Gloria Stewart, l’estrena de Juventud a la Intemperie, l’escenari del Jamboree o les cro`niques periodi´stiques d’un crim real entrellacen el realisme histo`ric amb el thriller, la realitat amb la ficció.

El dissabte 17 de novembre de 1962, mentre Gloria Stewart canta ‘My funny Valentine’ al Jamboree amb el grup dels germans Hand, al carrer Aragó un noi troba el cadàver del propietari d’una fàbrica de làmpades. Al Jamboree hi ha un públic que no sospita que es convertiran en caps de turc d’una operació de la policia franquista per desmantellar el que llavors es considerava el Saint Germain barceloní. Molts anys després, un jove estudiant entrevista algú dels qui van viure aquella època per reconstruir la memòria del seu avi.

‘La musa de la plaça Reial’ oscil·la entre el 1962 i l’actualitat, el passat i el present. A través de la figura del Gerard, un jove estudiant de comunicació audiovisual que busca reconstruir la història del seu avi, l’autor situa al cor de la història la necessitat de recuperar la memòria familiar i col·lectiva. Vallbona explica que “el fil que uneix aquells fets de 1962 amb l’època actual és la memòria. La voluntat de saber què hem estat per saber qui som. Aquest noi, que no sap gran cosa del que va ser el franquisme, descobreix poc a poc que necessita saber qui va ser el seu avi per poder conèixer qui és ell mateix i cap a on vol anar”.

Vallbona retrata una Barcelona dels 60 que considera que “ja no és ni vencedora ni vençuda, una ciutat nova i jove, que mira enfora amb voluntat cosmopolita, i que té en aquesta manera de ser el seu model d’antifranquisme”.”Al tombar dels seixanta, locals com el Texas, el Tobogan, el Kit Kat, el New York o el Jazz Colon havien convertit la plaça Reial i els voltants en un petit Sant Germain d’estar per casa on joves, bohemis, intel·lectuals i esnobs es creuaven amb paios d’aspecte truculent, putes, marines de la sisena flota i venedors de grifa i marihuana, habitants del no res en una barreja insòlita impulsada a ritme de jazz”, ha apuntat.