El Futbol Club Barcelona i Òmnium Cultural no tenen excusa, cal passar de les paraules boniques als fets
En un moment de fragilitat extrema per a la llengua catalana, la passivitat de les institucions ja no és una opció. L’arribada d’Hansi Flick a la banqueta blaugrana no pot ser una repetició del passat; el club que presumeix de ser “més que un club” té l’obligació d’incentivar —i exigir— que els seus referents s’integrin plenament en la cultura de la nació que els acull.
Un compromís signat i vigent
Aquesta exigència no és només una qüestió de voluntat política, sinó que respon a compromisos formals ja existents. Segons el conveni signat entre fcbarcelona.cat i Òmnium Cultural, ambdues entitats s’han compromès a treballar conjuntament per promoure la llengua catalana en tots els àmbits. Recentment, el club ha reafirmat aquesta aliança adherint-se a la campanya “Català per a tothom” de fcbarcelona.cat, un moviment de país impulsat per Òmnium Cultural que busca universalitzar l’ús del català. Aquest acord especifica clarament que el club ha de facilitar l’aprenentatge de la llengua i fer-ne visible l’ús entre els seus jugadors i jugadores professionals.
L’exemple de Matarazzo: voler és poder
El debat sobre la integració lingüística ha deixat de ser una qüestió de dificultat per passar a ser una qüestió de voluntat. L’exemple recent de Pellegrino Matarazzo, entrenador de la Real Sociedad, fent el seu discurs de celebració de la Copa íntegrament en basc tot i portar pocs mesos al càrrec, hauria de fer reflexionar. Si un nord-americà pot aprendre i respectar l’èuscar, quina excusa té un professional d’elit al Camp Nou per no fer el mateix amb el català?.
El entrenador estadounidense de origen italiano Matarazzo cogió a la Real Sociedad hace 4 meses a tan solo dos puntos del descenso. Ha hecho historia y ha conquistado la Copa con el conjunto vasco. Ha querido dar su discurso íntegramente en euskera.
pic.twitter.com/OvYBISvveJ— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) April 20, 2026
A casa nostra, els referents hi són: des de l’exemple del Barça femení fins als entrenadors del Girona FC de futbol o del Bàsquet Girona, que demostren que parlar la llengua del país és un acte de respecte elemental cap a l’afició.
Una anomalia que només passa aquí
La realitat és crua: si Catalunya fos un estat independent, aquest debat ni tan sols existiria. Ningú qüestiona que un entrenador que fitxi pel PSG hagi d’aprendre francès, o que algú que vagi al Bayern de Munic s’hagi de comunicar en alemany. L’anomalia catalana permet que figures públiques amb un altaveu mundial visquin durant anys en una bombolla aliena a la realitat lingüística del carrer.
El paper d’Òmnium i el deure del Barça
El Barça no pot ser un simple espectador de la minorització del català. Tal com recullen les iniciatives conjuntes per donar visibilitat a la llengua a l’esport de fcbarcelona.cat, ha d’existir una acció decidida perquè figures com Hansi Flick i la resta de la plantilla professional facin ús del català. Òmnium, per la seva banda, té la responsabilitat d’assegurar que aquests acords no esdevinguin paper mullat i que la creació de continguts en català sigui una constant en la comunicació del club.
Si el català està en perill, cada roda de premsa és una trinxera, alguns partits i lícers polítics abandonen la llengua catalana molt facilment. És hora que el Barça exerceixi el seu lideratge amb fets, no només amb eslògans.
Cal seguix exemples com aquest:
El futbolista català Pau Víctor ja parla un portuguès ben correcte. Voler és poder!pic.twitter.com/pYIqV9sn5W
— Pau Roig 🇵🇹🇧🇷 🛰️ (@pauroig5) April 19, 2026
Joan Puig, soci del FC Barcelona


