ACN Barcelona.-La cantant israeliana Noa ha presentat ‘Letters to Bach’ al Palau de la Música, en el qual ha posat veu a les composicions més populars de Johann Sebastian Bach. El concert ha inclòs textos escrits per la mateixa Noa i que ha llegit en català. La cantant ha arrencat l’actuació amb un discurs en llengua catalana, en el qual ha dit que han arribat a la “bella ciutat” de Barcelona a la “sala de concerts més magnífica” que coneix per compartir el seu amor per la música. “Hem vingut a presentar el nostre respecte a Bach i a vosaltres estimats amics de Catalunya”. Al final del concert ha cantat ‘Es caprichoso el azar’, de Joan Manuel Serrat, i la versió en català de ‘La vida és bella’, que va interpretar per ‘La Marató’ del 2019.
Noa va presentar l’any 2019 a la sala Barts de Barcelona el concert ‘Letters to Bach Tour’ en el qual introduïa altres composicions que anaven més enllà del popular compositor. Al Palau de la Música, però, el concert ha estat dedicat íntegrament a Bach.El darrer concert internacional que va fer Noa abans de la covid-19 va ser al Palau de la Música i el primer després de l’inici de la pandèmia també ha estat al Palau. El concert, que forma part del cicle Palau Fronteres, estava inicialment programat per a l’11 de febrer passat, però a causa de les dificultats de mobilitat internacional motivades per la covid-19 es va haver de posposar fins aquest dimecres.Cartes en catalàNoa i el guitarra Gil Dor tenien com objectiu fer un tribut a Bach, que ella estima moltíssim, ha admès. La resposta va ser fer unes cartes però no només en el sentit d’una missiva que s’envia sinó en posar lletra a la seva música. “És una comunicació a través dels segles amb Bach, però amb continguts rellevants de l’actualitat que parlen de les tecnologies, dels reptes globals, les aplicacions de la pau, la guerra i els drets humans”. Noa ha llegit aquestes cartes en català al Palau de la Música. La cantant va dir, en roda de premsa, que l’aproximació a Bach ha estat un exercici d’imaginació i d’escoltar la seva música. Va apuntar que amb els retrats de Bach semblava que fos una persona molt seriosa i complidor de normes, però creu que hi havia “un punt boig, salvatge i de pensador lliure” en el compositor.
