ACN Barcelona.-A diferència de moltes propostes musicals que s’han posposat per la pandèmia, la obligació d’estar a casa i passar moltes hores al sofà “ajuda” al nou disc de Nico Roig. ‘Yo siempre sueño que sí’ (U98 Music) està gravat amb el concepte de so binaural, una manera de sentir l’espai molt concreta que convida a ser un disc “per escoltar amb auriculars”. El músic traça a l’àlbum un recorregut personal d’autoconeixement, per arribar a trencar amb una “monotonia i una inèrcia general”. “És un procés que he volgut passar i aquest disc m’ha ajudat a anar descrivint i entenent coses que jo estava fent, i com sortir de l’apatia”, explica Nico Roig en una entrevista amb l’ACN.
Amb aspiracions a una estructura “de guió clàssic de Hollywood”, el nou disc de Nico Roig ‘Yo siempre sueño que sí’ investiga perquè si un està sempre optimista, “de cop ho veu tot tan negre”. Una temàtica que és inevitable comparar amb la situació de confinament i crisi actual: “Tothom està fent aquest procés gairebé obligatòriament. Estàs amb tu mateix moltes hores, i no tens excusa per haver de suportar-te a tu mateix i replantejar-te coses”. La producció de David Soler i Marcel Bagés l’han ajudat a mantenir un mateix discurs i espai sonor en tots els temes del disc. Tarta Relena acompanyen el músic amb les veus. Tant pel moment com per la sonoritat, aquest àlbum publicat el passat 3 d’abril “l’ajuda bastant el fet d’estar a casa”. No obstant, Roig percep que el disc “no surt com hauria de sortir”. “És tot molt caòtic. El disc ara és una cosa irrellevant dins de tot el que està passant, hi ha coses molt més importants i es converteix en una mena de regal ara mateix”, reflexiona. I malgrat sigui una bona proposta per escoltar a casa, l’absència de concerts els propers mesos l’obligarà a “buscar una altra manera de viure el disc”.Com estan fent molts músics, Roig considera el disc un “regal” no en el sentit econòmic sinó pel sentiment de compartir. “És una cosa que en realitat m’agrada molt més, i és el que hauria de ser sempre”, afirma. Malgrat el moment d’eufòria que acompanya normalment el llançament d’un disc, Roig confessa estar “bloquejat” per una situació que “el supera”. “M’està costant escriure coses noves perquè ara mateix no entenc què està passant i no entenc dins de quin context s’està dient cada cosa que un viu quan escriu”, apunta. Tot i així, el missatge ‘Yo siempre sueño que sí’ es converteix en més fort que mai. “Tinc la impressió que això ens està unint de manera molt bonica, en el fons estem veient moltes coses que són possibles de fer en un estat així”, assenyala. En definitiva, somia i pensa en què “tot anirà cap a alguna cosa molt positiva”. So binauralL’anomenat so binaural o so tridimensional és aquell que genera en l’oient una sensació real en el sentit que imita el comportament de l’orella humana imitant els sons de la manera que els processa el cervell. Un mètode que ve de molt enrere, assegura Roig, que ja utilitzaven grups com Pink Floyd o Radiohead. El cantant català fa una barreja i combina aquest mètode amb el so d’instruments que no van per so binaural. “És una cosa que és molt espectacular. Però els concerts també m’agradaria fer-los sense binaural”, explica. I és que al setembre passat Nico Roig va oferir un avançament del disc al Mercat de Música Viva de Vic en què tots els assistents van escoltar el concert a través d’uns auriculars. A partir d’ara, i segons el què la crisi del coronavirus permeti, haurà d’adaptar el format dels concerts.
