Rufián fa desaparèixer les referències a la independència i a la República Catalana
Les paraules en política mai no són innocents, i les absències tampoc. L’anàlisi del programa electoral que Esquerra Republicana presenta per a les eleccions al Congrés de 2026 deixa una fotografia nítida de l’evolució estratègica de la formació: al llarg de les dues-centes cinquanta mesures que articulen el text, el substantiu independència només apareix una sola vegada, exactament la mateixa freqüència que el terme referèndum.
Una cita estadística i una mesura envoltada de cauteles
Per trobar la paraula independència cal anar fins a la pàgina set del document, dins la introducció del primer bloc dedicat a la defensa del país. I no hi apareix com una proclamació de ruptura immediata, sinó com la constatació d’una dada demoscòpica: el text es limita a assenyalar que el 43 % dels catalans es mostra a favor de la independència segons el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Si s’hi sumen els derivats directes (independentista, independentisme i independitzar-nos), el camp semàntic tot just arriba a les cinc aparicions en tot el llibret, concentrades exclusivament entre les pàgines set i nou.
El mateix patró de contenció es repeteix amb la paraula referèndum. El terme figura encapçalant la mesura número u del programa, a la pàgina vuit, però queda immediatament emmarcat dins un perímetre estrictament negociador i institucional. ERC proposa pactar la convocatòria d’una consulta d’autodeterminació amb acompanyament internacional, situant la Unió Europea i el Consell d’Europa com a facilitadors i remetent-se als criteris de la Comissió de Venècia de 2007. A partir d’aquest punt i fins al final del document, el concepte desapareix per complet del mapa programàtic.
Del relat de la «República Catalana» de 2023 al desplegament d’acords de 2026
El contrast amb el programa que el partit va presentar a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023 evidencia la magnitud del gir. En només tres anys, ERC ha passat d’un document extens de 129 pàgines a un full de ruta sintètic de 48 pàgines on la gestió substitueix l’èpica.
| Eix d’anàlisi | Programa Congrés 2023 | Programa Congrés 2026 |
| Extensió i estructura | 129 pàgines dividides en una part de relat polític i una segona de mesures. | 48 pàgines centrades en tres blocs de gestió (País, Gent i Serveis Públics). |
| Horitzó nacional | L’objectiu explícit del programa apuntava a la República Catalana i a la fi del règim del 78. | L’objectiu immediat és acumular quotes de sobirania sectorial (terme repetit 18 vegades). |
| Resolució del conflicte | Exigència de Llei d’Amnistia i negociació d’un referèndum d’independència. | Consulta d’autodeterminació emmarcada en facilitadors europeus i criteris tècnics de 2007. |
| Model de finançament | Denúncia genèrica del dèficit fiscal i proposta de reforma global del sistema. | Compromís de desplegar l’acord de finançament singular (+4.700 MEUR) i condonar 17.100 MEUR del FLA. |
| Arquitectura de l’Estat | Proposta explícita de suprimir el Senat i els ministeris amb competències traspassades. | Priorització de traspassos concrets (Rodalies, immigració, polítiques passives d’ocupació). |
La substitució per la «sobirania» quotidiana
Mentre que el programa de 2023 encara mantenía viu l’enfrontament frontal amb l’arquitectura institucional espanyola —arribant a plantejar la supressió del Senat o de ministeris sencers—, el text de 2026 opta per fragmentar el projecte nacional en àmbits d’administració concreta. La paraula sobirania es reconverteix en el concepte comodí de la candidatura per reclamar millores tangibles en el dia a dia: sobirania fiscal, energètica, alimentària, cultural, tecnològica o ferroviària. [1, 2]
Amb aquest full de ruta, Esquerra Republicana segella sobre el paper un cicle polític: la transició definitiva des d’un discurs centrat en la ruptura i la creació d’un nou Estat cap a un programa de gestió autonòmica, blindatge de l’estat del benestar i cobrament de compromisos ja encarrilats a Madrid.
