Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Mor l’escriptora Renada Laura Portet, Creu de Sant Jordi 2004

ACN Barcelona.-L’escriptora Renada Laura Portet ha mort, tal com ha informat la Institució de les Lletres Catalans aquest diumenge en una piulada. Nascuda al municipi de Sant Pau de Fenollet, […]

Avatar
Agències 05/09/2021

ACN Barcelona.-L’escriptora Renada Laura Portet ha mort, tal com ha informat la Institució de les Lletres Catalans aquest diumenge en una piulada. Nascuda al municipi de Sant Pau de Fenollet, l’any 1927, va obtenir, entre el 1974 i el 1976, premis de prosa i la Ginesta d’Or de poesia catalana als Jocs Florals de la Companyia literària de la Ginesta d’Or; el premi de la Biblioteca Catalana de Perpinyà (1980) amb la narració ‘La casa del notari’ i el premi Vila de Perpinyà (1981) juntament amb Agustí Bartra. Entre altres obres ha publicat ‘Castell negre’ (1981), traduïda al francès i a l’alemany, i ‘A la recerca d’una memòria: Rosselló microtoponímic’ (1982), estudi de toponímia. L’any 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Com a narradora i novel·lista, remarca l’Associació d’escriptors en llengua catalana, va publicar un elevat nombre de llibres, d’entre els quals: ‘Castell negre’, recull de narracions premiat amb el Víctor Català de l’any 1981 i traduït al francès el 1982; ‘L’escletxa’, obra finalista del premi Sant Jordi el 1983 i publicat a Barcelona el 1986; ‘El metro de Barcelona’ (finalista del premi La Piga, 1988) i el recull de narracions ‘Lettera amorosa’ (1990) i la novel·la ‘Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul’ va quedar finalista del premi Josep Pla l’any 2002 i narra la història de Jacint Rigau, pintor del rei Lluís XIV.Va escriure, també, l’obra teatral ‘Guillem de Cabestany o el convidat imprevist’ (1995), representada al Palau dels reis de Mallorca (Perpinyà, 1995), així com tres assaigs de temàtica “trobadoresca”: La llegenda del cor menjat (1994), La viole et l’or (1996) i Les Trobairitz (1996). Així mateix, ha realitzat traduccions, com El barber de Sevilla, de Beaumarchais (1994).En el terreny de la poesia va publicar ‘Jocs de convit’, amb pròleg i traducció bilingüe de Kathleen McNerney, de la West Vírginia University; ‘Una ombra anomenada oblit’ (1992), ‘El cant de la Sibil·la’ (1994) i ‘N’hom’ (2017), amb un pròleg de Pere Verdaguer.ReaccionsEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, li ha agraït el seu “amor per la llengua” i el seu “compromís”, alhora que ha enviat “tot l’escalf per a la família i amics”.L’expresident Carles Puigdemont l’ha definit, en una piulada, com una “salvadora incansable i insubornable dels mots de la nostra llengua”, mentre l’expresident Torra ha assenyalat que era “una de les veus literàries més importants de Catalunya Nord. Immensa gratitud per la feina feta i el meu condol a la família i amics”, ha indicat.”Ha viscut una vida plena i ho ha fet amb llibertat i dedicació vers la seva llengua i el seu país”, ha manifestat la presidenta del Parlament i exconsellera de Cultura, Laura Borràs.Des d’Òmnium Cultura han lamentat la mort de l’escriptora i també l’han definit com un “referent de les lletres catalanes a la Catalunya Nord”.