ACN Barcelona – Els dies d’estiu han passat de 90 a 145 (un 61,1% més) en els darrers 50 anys a les principals ciutats espanyoles, segons un estudi del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech (UPC). La dada representa que en relació al que passava fa mig segle, ara hi ha dos mesos més de dies càlids. En aquestes ciutats, l’increment mitjà de les temperatures ha pujat 3,54 graus centígrads entre el 1971 i el 2022. Segons la investigació són de les que registren les anomalies climàtiques més acusades del món. A més, les nits tropicals s’han incrementat en 18 i han passat d’una mitjana de 45 a 63. El 2022 va ser el segon any més càlid registrat a Europa, amb 0,9 graus més de mitjana.
La recerca mostra que la influència continental es manifesta principalment en l’augment de les temperatures màximes, mentre que a la zona d’influència mediterrània l’augment de les temperatures mínimes és més acusat (amb més efecte en la mortalitat). En canvi, les costes cantàbrica i atlàntica, així com, sobretot, les Canàries, presenten increments menys pronunciats, per sota dels 2 graus.
Els responsables de l’estudi assenyalen que la Mediterrània és considerada un dels punts més vulnerables al canvi climàtic del segle XXI. La temperatura mitjana sobre la Mediterrània té un augment més alt que la mitjana global i és un factor “clau”, afirmen els membres del CPSV, per explicar l’augment de les temperatures a Espanya.
La costa espanyola, que ha experimentat augments de més de 2 graus els darrers anys, és un dels punts calents del canvi climàtic dins l’àrea mediterrània. L’augment de les temperatures entre el 1971 i el 2022 en les ciutats estudiades, tant de dia com de nit, és superior a la mitjana mediterrània. Palma de Mallorca i Barcelona (dia i nit), Múrcia (dia), així com Ciudad Real, Saragossa i Madrid (nit) han registrat les temperatures més acusades.
Finalment, l’estudi també ha analitzat l’evolució de les onades de calor diürnes (DHW) i les nocturnes (NHW). Les DHW han passat de 3, com a mitjana anual en el conjunt de les estacions estudiades a la dècada 1971-1980, a 9,4 en el període 1981-1990; a 8,8 al de 1991-2000; a 13,7 al de 2001-2010; a 15,8 al de 2011-2020, i a 21,9 a la dècada 2013-2022.
Pel que fa a les NHW, han passat de 2,7 a la dècada 1971-1980, a 6,8 (1981-1990); a 8,8 (1991-2000); a 20,7 (2001-2010); a 25,7 (2011-2020), i a 30 a la dècada 2013-2022. L’estudi mostra que l’increment de les NHW és clarament més pronunciat que el de les DHW.
