ACN Barcelona – El Festival Internacional de Cinema de Locarno estrenarà el 6 d’agost la pel·lícula amb producció catalana ‘La imatge permanent’, primer llargmetratge de la directora Laura Ferrés (El Prat de Llobregat, 1989). El film, que competirà a Locarno pel Lleopard d’Or, és un retrat sobre les persones que van migrar des d’Andalusia fins a Catalunya per treballar durant la postguerra espanyola. Amb un punt de vista “no realista” i “antropològic”, la pel·lícula se centra en una desaparició i rescata elements que poden caure en l’oblit. “La noció del realisme no deixa de ser una convenció. Es grava d’una determinada manera perquè s’assembli el nostre dia a dia. Aquestes estratègies m’interessen menys”, ha explicat en una entrevista a l’ACN.
“Sempre es diu que l’objectiu de 50 mil·límetres és el que s’assembla més a la visió humana o que s’utilitza un tipus de càmera perquè l’espectador senti que forma part de l’acció. Hi ha estratègies que s’utilitzen en el món del cinema per intentar ser realista que a mi m’interessen menys”, ha destacat. “Penso que pot ser més fascinant intentar captar certa noció de la realitat. En una pel·lícula la fantasia hi pot existir. M’agrada trobar l’equilibri entre fer un film antropològic i fantàstic”, ha comentat a l’ACN.
Després de defensar que la manera d’explicar la història de ‘La imatge permanent’ no és realista, Ferrés ha destacat que li interessen els “contrastos” com els de passat i present i camp i ciutat. La cinta aborda tabús des de la tendresa, l’humor i la música basats en experiències properes a l’entorn de la directora. “Hi ha un punt de partida que té a veure amb la meva família que va venir d’Andalusia però no faig pel·lícules autobiogràfiques”, ha concretat.
Així, la història tracta d’aquelles ferides que queden a la memòria de les persones i que el pas del temps no cura. “El film parla del pas del temps i els seus canvis així com la permanència. Vol remetre a les memòries que tenim gravades o que potser volem oblidar però que algun dia tornaran a nosaltres”, ha apuntat.
Tot i que un dels tabús que apareix en el treball és la situació d’una dona que té un fill i no se’n vol fer càrrec, el film explora en una qüestió més general com és la voluntat de desaparèixer. “No m’interessen les pel·lícules d’una tesi, si no les que proposen tot un món”, ha reflexionat.
<strong>Un repartiment no professional</strong>
El film ha comptat amb un repartiment format per persones que no havien fet mai cap pel·lícula i que tampoc havien tingut cap contacte amb una càmera. “Per a mi tenia sentit. A una de les protagonistes del film li diuen que ha de trobar persones autèntiques, un eufemisme de pobresa. Molts cops es parla de persones autèntiques perquè són eixerides però és que la vida els ha portat a haver de sobreviure”, ha comentat.
“Com que la pel·lícula planteja el tema, per a mi tenia sentit que les persones que hi surten no fossin cares conegudes, si no accents diferents que no es poden aconseguir si treballes amb artistes que han passat per centres formatius”, ha apuntat.
Amb un ús barrejat de català i castellà, de nou Ferrés ha volgut retratat una perifèria geogràfica “amb persones que es veuen molt al carrer” i ha rodat el film a El Prat de Llobregat. “Buscava una coherència entre les persones que hi ha i els personatges”, ha concretat.
En aquest sentit, Ferrés ha argumentat que en els darrers anys el cinema s’ha allunyat de determinades realitats. “Hi ha una generació de persones que accedeixen a fer cinema que pertanyen a altres llocs i llavors aquestes realitats no hi surten”, ha apuntat.
<strong>Una mare adolescent desapareix</strong>
Després de ser premiada a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes i reconeguda als Goya i als Gaudí pel seu curtmetratge ‘Els desheretats’, Laura Ferrés s’estrena amb la direcció de ‘La imatge permanent’. El film arrenca en un poble del sud on una mare adolescent, l’Antònia, desapareix durant la nit.
Cinquanta anys més tard i molts quilòmetres al nord, la Carmen, una directora de càsting introvertida, ha de trobar persones que expliquin els seus records després de canviar de ciutat. Durant aquesta recerca, la Carmen coneix a l’Antònia, una dona impulsiva que envaeix la seva soledat.
Protagonitzada per les debutants María Luengo i Rosario Ortega, és una producció de Fasten Films en coproducció amb Le Bureau i Materia Cinema. Amb la participació de l’ICAA, l’ICEC i TV3, el film ha rebut el suport del Next Step de la Setmana de la Crítica del Festival de Canes, el Torino FilmLab i el Centre des Écritures Cinematographiques del Moulin d’Andé.
