Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

L’Ars Electronica Festival aplega a Barcelona l’obra inèdita de 24 artistes inspirats per la idea d’interdependència

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Per segon any consecutiu Barcelona és una de les subseus de l’Ars Electronica Festival, la cita més important del món sobre creació electrònica i sinergies entre art, tecnologia, ciència i societat, i que celebra la 42a edició a més de cent ciutats del 8 al 12 de setembre. El Garden Barcelona es desenvoluparà principalment al Canòdrom i l’Espronceda Institute of Art & Culture, on es mostrarà obra inèdita de 24 artistes (Antoni Abad, Anaisa Franco, Esther Rodríguez-Barbero o el grup Estampa) creada en residència després d’un concurs públic i basada en recursos digitals i analògics, amb la idea de la interdependència humana com a eix. També hi haurà xerrades entre artistes i científics, concerts, projeccions de pel·lícules 3D, entre altres.

‘Temps híbrids. Interdependència’ és el leitmotiv dels projectes d’aquesta segona edició de l’Ars Electronica a Barcelona. “El principal repte del ‘new digital’ és resistir-se al somni capitalista transhumà d’allò digital com a utopia, i intentar compondre en el seu lloc enfocaments híbrids, bastards, problemàtics, metaestables i interdependents dels mitjans digitals”, sosté l’organització.El que aquests dies es veurà en les dues exposicions i amb els diversos tallers i activitats, és de fet el resultat final d’un procés més llarg. Més enllà de l’actualització a l”spanglish”de l’obra històrica d’Antoni Abad ‘Ego’, l’Ars Electronica Garden Barcelona és principalment el resultat d’una convocatòria oberta de beques d’art, ciència i tecnologia, les posteriors residències d’artistes en centres d’investigació científica i tecnològica, i la posada en marxa de processos d’investigació-producció en centres de producció d’arts visuals i arts escèniques. L’exposició pública i la posada en comú dels resultats, mètodes i processos és, doncs, l’última fase del procés. Entre les institucions implicades en l’aportació barcelonina a l’Ars Electronica 2021 hi ha, a més del Canòdrom i el centre Espronceda, també l’Institut Ramon Llull, la New Art Foundation, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el centre de creació de dansa i arts escèniques La Caldera, el centre de producció i recerca Hangar i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). ProgramaLes dues seus principals del Garden Barcelona seran el Canòdrom Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica i l’Espronceda Institute of Art & Culture. El primer acollirà una obra històrica i una producció inèdita de la Col·lecció Beep d’Art Electrònic i els cinc projectes becats expressament per a participar en Ars Electronica 2021. Al centre d’art Espronceda es desplegaran cinc instal·lacions, tres de les quals són el resultat de les residències artístiques IMMENSIVA Residences 2021, que ofereixen experiències multiusuaris i aborden temes candents de la creació contemporània com els NFT, les criptomonedes i la contaminació ecològica de les dades.El llistat d’artistes involucrats inclou fins a 24 noms i projectes. Alguns exemples: Anaisa Franco presenta ‘Neuroconnection’, una instal·lació interactiva que permet jugar i controlar les reaccions de la llum utilitzant els propis pensaments dins d’una escultura de llum sensible paramètrica. ‘Do bodies dream of electromagnetic organs?’, d’Esther Rodríguez-Barbero, és una instal·lació performativa construïda amb sensors de moviment que reflexiona sobre la relació entre el cos i els dispositius biomèdics electromagnètics implantats. El grup de realitzadors i programadors informàtics, Estampa, presenta ‘Cambres fosques de la ideologia’, una recerca sobre les mediacions tecnològiques que operen rere les imatges que estableix analogies entre la càmera obscura fotogràfica i les tecnologies actuals de detecció d’objectes, detecció facial i de posició de cossos. Aquests i altres es veuran al Canòdrom. Al centre Espronceda hi haurà obres de Solimán López (‘Olea. Codificacions bio-digitals’) i Mohsen Azrati (‘Perception of wine’) i les col·lectives ‘Oxytocina Machina’ (de Sammie de Vries, Mila Moleman, Zalán Szakács, Mathieu Preux i Lucía Redondo) i ‘Theater of Inconveniences’ (de Anirudhan Iyengar, Nuño de la Serna Vicente, Dominic Schwab, Helvijs Savickis, Julia Obleitner, Mathieu Preux. Adaptació a la pandèmiaDes de l’any passat, Ars Electronica ha transformat “una imposició sanitària” en un experiment de festival híbrid i descentralitzat, connectat a través d’Internet, que ha estat pres com a exemple per a altres esdeveniments al voltant del món. En aquest sentit, la ciutat de Linz es convertirà a principis de stembre en l’epicentre d’una xarxa creativa formada pel conjunt de ciutats que, cadascuna amb el seu ‘Garden’, participen de manera remota al festival.A Linz, Ars Electronica té lloc en els Kepler’s Gardens, els jardins de la Universitat Johannes Kepler, el cèlebre astrònom alemany que va revolucionar l’astronomia amb la seva teoria dels moviments dels planetes al voltant del Sol.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió