ACN Cerdanyola del Vallès – L’elevada concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera redueix més d’un 20% el fòsfor als terrenys on es cultiva arròs, un fertilitzant indispensable. És la conclusió a la que ha arribat un estudi publicat a la revista Nature Geoscience i fet per especialistes internacionals en que intervé el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) situat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per primera vegada s’han estudiat arrossars on la concentració de CO2 és elevada durant períodes de 15 i de 9 anys. Aquest factor, segons l’estudi, suposa un gran risc de reducció del rendiment de l’arròs, especialment als països d’ingressos baixos i compromet la seguretat alimentària.
Les conclusions de l’estudi mostren que el 55% de les grans extensions d’arrossars de la Xina i l’Índia tenen un risc més elevat de reduir el seu rendiment a causa del dèficit de fòsfor. De fet, preveuen que el 70% dels arrossars ubicats als països de renda baixa acabin reduint la producció davant un 52% en els països de renda mitjana i alta.
L’investigador del CREAF, Josep Peñuelas, ha explicat que aquesta situació planteja un repte sociopolític internacional ja que evidencia “la dificultat de països amb menor poder adquisitiu per fertilitzar les terres de cultiu amb suplements de fòsfor” i amplia encara més les desigualtats econòmiques entre països.
El treball ha posat en evidència una contradicció: si bé el CO2 atmosfèric és la principal font de carboni per als cultius, la seva elevada concentració a l’atmosfera limita a llarg termini la presència del fòsfor fertilitzant al sòl.
Com a conseqüència, això compromet la seguretat alimentària en un context de creixement mundial de població on l’arròs té un paper cabdal, assegura l’estudi. Una situació que es pot agreujar en el futur donat el continu augment dels nivells de CO2 atmosfèric.
D’acord amb l’estudi, durant la crisi alimentària mundial de 2007-2008, el preu de la roca fosfòrica i els fertilitzants va augmentar un 400% en 14 mesos, fet que ha provocat una forta inestabilitat socioeconòmica associada al fòsfor. Un augment de preu que també s’ha produït l’any 2022.
Com a alternativa, l’equip científic planteja que és urgent planificar estratègies internacionals de gestió del fòsfor que tinguin en compte els futurs canvis globals.
